Poc dir del divendres que no es pugui preveure, dinaret parlant d'estratègia, biefring prenent nota d'on estan els avituallaments, preparar bicis, sopar i dormir, per dir alguna cosa, perquè no vaig dormir ni 2 hores, i dubto que la majoria de participitants dormissin gaire més.
Marc S, Marc N i CescDissabte a les 3.30 despertador, completament adormit vestir-se i baixar a esmorzar, a les 4 del matí!!! no m'entra rés, però menjo per la que em ve a sobre. Cap al parking, recollir bici i cap a la sortida, els nervis a flor de pell... per fi estem aquí, per fi arriba el gran moment de la temporada, l'atac a la Pedals de Foc Non-Stop.
Inici: Vielha -> Vilaller
A les 5:00, per fi estem aqui, per fi ha arribat el moment!A les 5.00 puntualment es dona la sortida, els 250 valents sortim direcció al túnel de Vielha per unes rampes brutals, primer d'asfalt, després de pista. Al poc de començar veig que en Victor, Cesc i Raúl tiren fort, suposo que ja no els tornaré a veure. Vaig seguint en Marc Sells i en Robert que surten més moderats mentre una serp de llumetes va pujant en processó cap al túnel, se senten les primeres bromes "Que queda molt? No gaire, només 220km!". Al cap de 5 minuts em salta el frontal volant, el recullo i el guardo a la bossa, l'invent no ha funcionat massa i com porto llum al manillar, crec que no el necessitaré. Amb la miniparada perdo en Marc i en Robert, però els retrobo on la pista contacta amb la carretera. En Marc para per ajudar en Cesc que ha parat a ajustar el seient, jo vaig tirant poc a poc amb en Robert, mentre anem xerrant. Entrem al túnel i jo tiro una mica més fort contactant amb un grupet de 3 corredors que anem avançant a uns 13 o 14km/h. Poc abans de sortir, m'agafen en Cesc i en Marc i sortim tots tres a tota velocitat a les 6:03, 3 minuts per sobre del previst, no anem malament.
El tram inicial després del túnel el fem força bé, els tres sempre en contacte i tirant sempre en Cesc. Als pocs kilometres un coll d'ampolla en una cascada que s'ha de creuar a mà (i on tots mullarem els peus a les 6h del matí! :S). En Cesc intenta travessar-la per una part menys clara, amb la mala sort que rellisca i es dona un cop al front. Parem 5 minuts a veure-ho, mentre en Robert passa com una bala, decidim arribar a Vilaller perquè li mirin. La resta del camí fins el poble força bé, aconseguim arribar al poble amb 10 minuts de marge sobre els meus càlculs (7:20). A en Cesc li miren la ferida i na Clara, una altre participant amiga seva, li fa una cura d'urgència que li permet continuar, sobre les 7:30, dins de l'horari previst, rearranquem cap a Sarreres.
Sarreres -> Peu de Peranera.
El coll de Sarreres el fem en dos petits grups, primer en Cesc que va agrupat amb un altre ciclista que acabem de conèixer (és molt maco anar xerrant amb gent que no coneixes amb la complicitat que et dona estar patint aquesta aventura junts, l'ambient és increible). El segon grup som en Marc Sells i jo que, tranquilament anem xerrant i anem repassant els horaris previstos, parlem també d'intentar fer el màxim de recorregut junts, tot i que continuo insistint-li que no vull lastrar-los i que no passin el tall per culpa meva. Amb companyia el coll es fa curt i el coronem a l'hora prevista, les 8:15, brevisima parada per treure la tèrmica (i perdre tots els pinyons que tenia per menjar... amb lo cars que són! això no se pot permití! eh! :S).
El següent tram és un sender d'uns 4 kilometres, ciclable parcialment on les presses i la humitat del terra el fan perillós. Els tres conservem bastant i on no ho veiem clar no arrisquem, tot i això avancem alguns ciclistes i veiem un grup que està parat perquè un dels seus s'ha fet mal a la clavicula. Un cop passat el tram tècnic, un tram de sender amb escales que va tallant la carretera. Aquí el fet d'haver fet l'stage ens afavoreix i fa que en Marc i jo liderem un grupet de 10 ciclistes perquè coneixem bé el camí. Al final del sender s'empalma amb la carretera, arriba en Cesc, arribo jo, no arriba en Marc... En Marc ha patit una caiguda lletja amb una bona ferida al genoll, els mossos i un noi de l'organització que està allà l'atenen, sembla que necessitaria punts per cicatritzar, tot i això en Marc, amb un parell de collxxx, diu que no, que li tapin i que vol continuar tirant, almenys fins el següent control on se'l mirin millor. Així que reprenem la marxa, més a poc a poc, sobre les 9.20, només cinc minuts per sobre del càlculs tot i que hem hagut d'atendre dues caigudes (jo m'espanto una mica pensant que el següent en pringar seré jo :D)
Atenen la ferida d'en MarcEl coll d'Iran es fa força bé, en Marc sembla que aguanta i la pujada no ens passa factura, així que aconseguim pasar Iran, Irgo, Sant Salvador i arribar a Gotarta sense més incidents. En el control de Gotarta, repossem forces i en Marc es revisa la cama, sembla que aguantarà, seguim nanus! La baixada fins el peu de Peranera el fem força ràpid, primer per pista i després per carretera i aconseguim arribar al peu clavats de nou als càlculs, a les 10:02 comencem a pujar (2' de diferencia).
Coll de Peranera -> Esglèsies
La veritat és que haver fet l'Stage i tenir els càlculs bastant precissos per passar el tall ajuden molt, tot i que com anem bastant justos (els càlculs són per passar en 13h30m, amb només 30m de marge) tampoc podem parar massa. Així que comencem Peranera sense perdre temps. Peranera per mi és un suplici, 9km, primer rampes dures per carretera, després rampes dures per pista dolenta i després rampes menys dures però amb pitjor pista. Xino-xano anem fent, en Cesc s'envà, en Marc també i jo em quedo al ritme d'un noi d'Hernani, els primers kilometres els faig amb ell mentre xerrem, però a partir del kilometre 4 es queda una mica enrererrit i jo m'enganxo amb un grup que ens adelanta. Seguint el grup enganxo en Marc i ja acabem de fer el port junts, al ritme previst per reagrupar-nos amb en Cesc que ens està esperant xerrant amb un grup de BCN. Breu parada per hidratar-nos i menjar i ataquem el Coll de Sas amb un ritme bastant alt, millor que a l'Stage (eh Marc!) i coronem 11:45, just en els càlculs. A partir d'aquí baixada per pista i carretera molt ràpida on intento tirar jo una mica més del grup, aprofitant que em conec el camí, arribem a Les Esglèsies.
Al Coll de Peranera, vinga nanus!Coll de l'Oli -> Espui
La parada de les Esglèsies no la devia tenir ben controlada perquè els càlculs no la tenien prevista (ho sento nois, us vaig estressar :S), així que comencem el Coll de l'Oli amb cert retard sobre l'horari (uns 10'). El Coll de l'Oli se'm creua brutalment, a l'Stage després de dinar tenia una explicació però avui no la té, no menjo en excès, vaig perfectament hidratat, tot i això la calor brutal que comença a fer, el terreny i/o el desnivell d'aquest coll em matxaca, primer fent que en Marc i en Cesc se m'escapin, així com un grup nombrós de ciclistes... tot i això vaig tirant, una mica agobiat per no perdre massa temps. La segona part del Coll vaig millor, suposo que influencia que començo a avançar gent que abans m'ha avançat i que ara ha parat o puja caminant... quasi al final del tram ciclable contacto amb en Marc, ens reagrupem amb en Cesc i fem el tram caminant com podem. Aquí jo tinc un dels punts més baixos de moral, molt castigat per la pujada i sabent que portem 20' per sobre dels càlculs, tot i que no els hi dic a la resta perquè suposo que deu ser algun error de càlcul. Un cop superat el Coll d'Oli el temps em dona la raó, la part poc ciclable la superem amb menys temps de l'esperat (i personalment millor que a l'stage) i al final reenganxem carretera a l'hora prevista, 13.30.
Durant la baixada, i després pujada a Espui, em dona un subidón de moral, si seguim així ho aconseguirem! passarem el tall! En aquest tram ens agrupem amb un grupet de 3 ciclistes amics d'en Marc i en Cesc i arribem a Espui a les 14.10h, dinem pasta freda, agafem barretes, aprofitem per engrassar bicis i estem llestos per sortir a les 14.25h, 5' per sota del càlculs, ei! això ho anem a aconseguir nanus!
Triador (aka la Tormenta Perfecta)
Amb més moral que forces comencem la pujada al Triador, primer agrupats els tres mentre anem sentint els trons com peten i com es va tapant alarmantment el cel. Primeres gotes cap al quilometre 3, mal rollo, primer son gotetes, li dic a en Marc que no es preocupi, que el Triador ens estima i que no ens plourà fort... com em menjaria aquestes paraules!
Al peu del Triador, poca estona abans que comenci la tormenta...Al kilometre 4 comença la tormenta perfecta, primer forta pluja que ens fa posar els xubasqueros, però seguim pedalant i pujant a un ritme constant de 6-7 km/h, poc després apreta més fort i el camí es comença a omplir de rierols d'aigua, però seguim pedalant, no sé perquè però ni em passa pel cap no seguir cap adalt... al cap d'uns pocs minuts, noto que la pluja em fa mal als braços, que extrany?!?! em miro el xubasquero estranyat quan me n'adono que no és aigua, és pedra! està calamarçant! no m'ho puc creure, la que està caient... però seguim pedalant, ara en Marc a més distància (en Cesc ha tirat fort), entre els trons i l'aigua sento de tant en tant a les paelles com en Marc em va animant des de dalt a seguir i això m'ajuda. Poc a poc passen els kilometres i veig que no estem pujant malament, fem el kilometre 6 en 50', tot i les condicions estem pujant bé, així que m'animo i, tot i que no veig rés a més d'un parell de metres perquè no puc alçar el cap, seguim pedalant. La calamarsada afluixa sobre el kilometre 9 o 10, ben bé una horeta després de que comencès, passant ara a una fina pluja constant que aconsegueix que no t'assequis, tot i que no tinc fred vaig completament xop i temo que dins la camelback no hi deu haver rés ja sec. Amb pena però amb molta glòria coronem Triador a les 16:15, amb un fred que fa al cim que fa que insisteixi a en Marc per no parar, perquè de cop noto el fred que em gela el cos (de fet, quasi no vaig poder ni saludar en Robert que estava dins d'un vehicle perquè havia abandonat, la tempesta i el seu genoll han dit prou).
Coll de Portella fins Pistes d'Esquí.
Amb la roba xopa, amb fina pluja constant, amb 25km a més de 2000m d'alçada, el tram següent es presentava complicat. No veiem en Cesc però és normal, deu haver tirat fins Espot, ningú es pot parar aquí més d'un minut si no vol patir una hipotermia. En aquest tram em toca tornar el favor a en Marc que m'ha ajudat al coll d'oli i a Triador i intento tirar jo més, per poder-lo portar. Tot i que no anem malament de temps, al principi perdem una mica de temps i intento forçar una mica sense que en Marc em perdi de vista. El fort vent que fa, sense cap possibilitat de millora en el temps em comença a preocupar, començo a notar el fred, intento apretar més però sense que en Marc em perdi. Aconseguim passar el Coll de la Portella, tram que se'm fa molt pessat, espero en Marc i em demana parar, li dic que no perquè anem justos de temps i fa molt fred com per arriscar-se (ho sento Marc, sé que m'odiaràs sempre :S). Així que sense perdre el temps, seguim la segona part cap a pistes, on esquivem alguns desprendiments de pedres que bloquejen el camí, però en un tram d'aquests sento un soroll sec darrere i un crit d'en Marc que diu "Ostia!"... amb giro amb por que no li hagi passat rés i veig que no ha caigut, menys mal, però la roda del darrere té mala pinta. Amb una pedra ha rebentat el pneumàtic (té una raja d'un centimetre d'amplada que el liquid no ha aconseguit absorbir). El problema té molt mala pinta, interiorment penso que l'obligarà a abandonar, ens ho mirem, xerrem i només queda una, que intenti tapar-ho amb un parxe i posi una càmera per arribar al control d'Espot i allà decidir que fer (Plata o fora), li deixo les meves eines i li dic que intento tirar per arribar al tall (en aquell moment penso que vaig més just del que realment anàvem).
Ens dessitjem sort i continuo, apreto fort i vaig com una bala cap a la creu d'eixol, em deuen quedar uns 5 km fins les pistes d'esquí (en aquest punt és l'unic moment en que una cançó em ve al cap, PDA d'Interpol). La meva intenció és intentar contactar amb en Cesc a Espot, tot i això tinc bastant fred, miri on miri el cel està molt negre i torna a ploure fort, amb la roba així no puc continuar de nit... vaig pensant en parar a Espot a comprar alguna roba seca per continuar quan arribo a dalt de les pistes d'Espot, a les 18:05h (he recuperat força temps en l'últim tram i vaig només 5' per sobre dels meus càlculs).
Pistes d'esquí, Espot i pas a la Plata.
Durant la baixada, amb la pluja forta que ataca de nou i intentant no equivocar-me de pista, començo a notar més i més fred, començo a notar les dents com xirrien i les mans comencen a contestar malament, em començo a espantar, si continuo sense roba seca i continua plovent així puc patir una hipotermia al mig de la muntanya, o que se'n resenteixin els reflexos i pateixi una caiguda... de cop, sento el mòbil, un missatge, deu ser en Cesc per preguntar on som, paro, l'agafo i veig que és un missatge d'en Victor, ell i en Raúl han parat a Espot i passen a plata, suposo que pel fred. Tenint en compte com estic, com es presenta el temps i com ve el Marc pel darrere, decideixo parar a Espot i passar jo també a Plata (no deixa de ser un esport, no em jugaré el físic per això). Amb el fred ja calat, arribo a Espot, a les 18:21 exactament, 9' per sota del temps previst (guau! la previsió era molt optimista i l'he clavat!) i amb 40' de marge sobre el tall. Parlo amb en Cesc que em diu que ell tira (osti, espero que ho aconsegueixis!), contacto amb en Victor i en Raúl, reservo una nit d'hotel per en Marc i per mi en el mateix hotel i em dono una dutxa d'aigua calenta mentre en Marc arriba finalment (tot i l'averia també dins del tall!).
No us detallaré com va anar el sopar, un grup de ciclistes que han estat suant durant més de 13h, sense poder canviar-se de roba, no deu ser la companyia més agradable per tenir al costat, però eh que ho enteneu?! apart, no erem els únics, poca gent de la que li va enganxar la tempesta va continuar i la majoria o va abandonar o uns pocs varem passar a plata (al final només 107-Or + 34-Plata van acabar de més de 250 inscrits només a l'or, vora un 50% amb una prova d'aquest nivell!).
Durant la nit, rebem la trucada d'en Cesc, han aconseguit arribar a Vielha i han aconseguit l'Or! moltes felicitats nanu! (Davant d'això em surt el dubte de què hagués passat si hagués continuat, però ho tinc clar, vaig prendre la decisió encertada, no em veia capaç de suportar el fred que m'esperava).
Dia 2, Espot -> Vielha
El segon dia va començar a les 7h del mati a Espot, on 33 valents varem pendre la sortida per acabar els últims 70km fins Vielha.
33 valents que encara tenim la moral de continuarDes del principi, tenint en compte que ja no hi havia preses i que les forces no eren les mateixes, ens ho prenem amb més calma i disfrutant de la companyia del grup que ens ajuntem gran part del camí (gent de diferents punts de Barcelona i de Laredo, principalment). El tram fins a Jou es fa pesat al principi per les rampes dures i més distret després amb el senderet que hi ha. Apart tampoc tenim pressa perquè el pneumàtic d'en Marc ha d'aguantar fins el final. Personalment només tinc ganes d'arribar sense més incidències perquè vull aconseguir almenys la plata.
El grupet que varem gran part del segon dia, aquí camí de SonPoc a poc els kilometres van passant, al camí del calvari fem un bon grupet i anem xerrant mentre anem disfrutant del corriol, al no tenir pressa, quan para un i fa un tap, ja no t'importa massa. Al final del camí del calvari em reagrupo amb els aManija que estan esperant i reprenem marxa fins a Sorpe, de nou amb un grupet de 10 o 12, xerrant i comentant la jugada entre nosaltres aquests kilometres no es fan gens durs. A partir de Sorpe, carretera suau cap a dalt, on jo em quedo més endarrerit, que va passant per Isil i per l'inexistent avituallament d'Alòs d'Isil (aqui malament per l'organització, molts esperavem poder menjar alguna cosa aquí i no hi havia ningú tot i que era un control). Torno a perdre el contacte amb la resta del grup perquè he de superar un ramat d'ovelles caminant (ells l'han pogut superar en bici) mentre vaig saludant a les ovelletes perquè es vagin apartant (i el pastor se'n va enfotent de mi, quina estampa devia pensar!). Com he perdut temps, intento apretar fort per rependre el contacte amb el grup, la carretera es converteix en pista, vaig accelerant, passo la cua del grup i continuo apretant, passo un altre noi i aconsegueixo reenganxar-me amb els aManija a les restes de Bordes d'Isil, a 7km de suau pujada fins a Montgarri, des d'allà 5km més de pujada una mica més dura fins el Pla de Beret i ja no caldrà pujar més.
Montgarri, per fi podem menjar algo!
Victor coronant el Pla de Beret, esto está hecho!De Beret a Vielha, baixada per senderons bastant tècnics al principi i més ràpids al final (una fina pluja ens acompanya però no ens molesta). Al fer-ho de dia podem disfrutar-los bastant i els fem força còmodes, ens apropem a l'objectiu (amb algun problema ocular d'en Marc a última hora... no has tingut sort aquest cap de setmana, eh!).
Finalment, a les 13:00h exactament arribem a Vielha...
Conclusions:
Al final 19h18m52" (13h 21' 02" + 5h 57' 50").
Molt satisfet, tot i que no exhultant. Després de superar la primera decepció de no aconseguir l'or, valoro molt el fet que superès el tall amb certa solvència (13h21' tenint en compte el que ens va passar va estar molt bé, fàcilment podrien haver estat 13h o una mica menys), que em trobés amb forces de continuar i que la bici també en tot moment es comportès de manera esplèndida i suportès l'exigència de la prova i el fang amb molta nota... De cara a l'any que vé caldrà anar més preparat per les tempestes i per salvaguardar la roba seca, perquè, evidentment, l'any que ve hi tornarem.
Qui s'apunta?
PD: Felicitats a tots els que ho vareu intentar perquè per afrontar una prova així s'han de tenir ben posats, felicitats als que ho vareu aconseguir en or, o en plata, sobretot als aManija!
PD2: Fins Juny del 2011, Cesc rules!
By Marc Nogué
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada