27 de Juny de 2009, hotel Pirenne (Vielha).
L'any passat, el mateix dia que varem pujar a començar Gran Pedals (Occitania + Pedals), a l'hotel un grup nombros de ciclistes es preparaven per fer la part de Pedals en modalitat Non-Stop. Jo no havia sentit mai en què consistia fins aleshores, quan em vaig enterar que era fer la part de Pedals sense parar, vaig flipar... és impossible! però no, allà hi havia uns 200 sonats que ho anaven a intentar, vora 230km i 6000m de desnivell positiu, sense parar? Quina bogeria!. En aquell moment vaig pensar que allò quedava absolutament fora del meu abast (no només en aquell moment, fora del meu abast mai a la meva vida!!!). Una setmana després, un cop acabada la ruta, em reafirmava en les meves paraules, és impossible que jo pugui intentar alguna cosa així, potser amb el pas dels anys em podria plantejar fer-ho en mode Plata (2 dies) però em quedava molt i molt lluny...
22 de Juny de 2010, Barcelona
Ha passat exactament un any, acompanyat d'un grup de sonats, seré un dels bojos que provaran d'atacar Pedals de Foc Non-Stop en categoria Or (24h sense parar), que poc m'imaginava jo que em podria plantejar quelcom així... ha passat la temporada de duatlons de muntanya, les jornades en BTT, les heroiques, Monegros, Soplao, les mil i unes rutes impossibles i finalment, amb molts dubtes ha arribat el gran moment de la temporada.
Arribo en molt bona forma fisica, mai havia estat tan bé, amb una màquina de pedalar que és una bestia i que està llesta per enfrontar-se a això (i la pasta que m'ha costat últimament :S), crec que mentalment estic preparat per enfrontar-m'hi... però, sincerament, dubto que realment ho pugui aconseguir: no sé si arribaré al tall (14h a Espot), no sé si realment aguantaré la pressió del temps, el cansament, la calor que es preveu, qualsevol problema mecànic, etc... sincerament crec que tinc un 30% de possibilitats d'acabar, si tinc un bon dia, mentalment aguanto i aconsegueixo passar el tall. Tot i això hi ha una cosa que tinc completament segura, si no em presento, les possibilitats són zero. Crec que l'important a la vida no és tan superar els reptes que se't presenten, sinò ser capaç d'enfrontar-s'hi i donar-ho tot. Pot sortir millor o pitjor, guanyar o perdre, però la única manera de guanyar és jugant i arriscant-se.
Si finalment no acabo, la primera reacció serà de decepció, perquè les ganes d'aconseguir-ho són molt grans, però al cap d'un parell de dies valoraré més tot el que hi ha hagut al voltant de la cursa tots aquests mesos (les preparacions, les hores i hores de riures i patiment amb els aManija mentre pedalem, les rutes impossibles, els reptes ja superats, etc). Si no ho acabo, cauré, m'aixecaré i l'any que vé hi tornaré...
Però siguem possitius, anem a veure que hem de fer per aconseguir-ho...
- Equipament: Botes, mitjons, compresors, maillot, culot, guants, casc, ulleres de sol graduades, ulleres normals. A la camelbak, samarreta tèrmica per la nit, buf, jaqueta i xuvasquero (massa cosa, però sembla que per la nit farà fred i per la tarda vol ploure).
- Jalar: A part del que pugui menjar als avituallaments: Pinyos, gels, golosines amb glucosa, algunes barretes i magnesi (no m'agraden els plàtans i si no m'entren el dia de la carrera optaré per magnesi barrejat amb aigua).
- Beure: Sempre 1.5L a la camelbak i 0.5L al botellín amb pastilles d'isostar.
- Medicaments: Iboprufeno cada 8h.
- Eines: Tronxa, eslabons de cadena, multieina, spray reparapinxazos, càmera superlight, desmontables.
- De més a la camelbak: Lavocane, mòbil, documentació, tarjeta de credit i diners en efectiu, per si cal fer nit a Espot.
Dividint la ruta per sectors, serà el següent (permeteu-me posar la BSO de la ruta, tot i que no es pugui portar iPod, m'apuntaré al roadbook algunes cançons per anar recordant-les si vaig sol... no mireu massa la lletra de les cançons i si lliguen entre elles, només son per sensacions que em transmeten personalment):
Vielha - Tunel (05:00 - 06:00)
L'inici de la prova és brutal, des del primer moment les rampes amb ciment ratllat i després la pista que porten fins la carretera són molt dures. Aquí la clau serà no deixar-se emportar pels nervis i per l'ambient, moderar el ritme i fer xino-xano els primers kilometres fins la carretera, sinò les pulsacions seran massa fortes d'inici. Un cop arribats a la carretera, les rampes es moderen i el túnel, tot i ser llarg, es pot fer bastant ràpid. La idea és haver sortit del Túnel 1 hora després de la sortida, si és possible agrupat encara amb algú.
BSO: Bleed It Out (Linkin Park), An End Has a Start (Editors), Do You Want To (Franz Ferninand), Money & Milk (Guano Apes)
Tunel - Vilaller (06:00 - 07:30):
Tot i que a priori pot semblar un tram fàcil, desnivell sempre baixant excepte alguna rampa puntual, el terreny pedregós sobretot del principi, el fan bastant lleig com per anar amb presses. S'ha d'anar en compte de no caure i no deixar-se dur per les presses del grup, aquí suposo que ja perdré contacte amb la resta d'aManijas (si encara estic amb algun). Un cop passat el pantà el terreny millora bastant i serà questió de forçar una mica per arribar a Vilaller no més tard de les 7:30 (contant haver parat al control, treure's la roba d'abric i repostar menjar i beguda).
BSO: Giggling Again For No Reason (Alanis Morissette), Luno (Bloc Party), Obstacle 1 (Interpol), Smells like teen spirit (Nirvana)
Coll de Sarreres (07:30 - 08:15)
Comencen els 4 ports que porten fins el Triador: Sarreres, Iran-Sant Salvador, Peranera-Sas i Coll d'Oli. Aquest primer potser és el més suau, si es pot dir suau un port de 4km al 8-9% de mitja. La idea aquí serà anar pujant a mitja de 7km/h en els trams més durs i quan suavitzi una mica el terreny forçar una mica per pujar la mitja total. S'hauria de coronar Sarreres no més tard de les 08:15h
BSO: Do me a Favour (Artic Monkeys), When I Grow Up (Garbage, versió de Jagz Kooner), Exo-Politics (Muse), Electioneering (RadioHead)
Tram Sarreres - Peu Iran (08:15 - 09:15)
Aquest tram és nou d'aquest any i suposo que caurà a la Non-Stop, abans es feia una baixada molt còmode fins el camí de l'Aigua on calia caminar una estona. Ara s'ha canviat per un sender molt poc ciclable, més curt però molt més lent i perillós. En aquest punt la clau serà pendre-s'ho amb calma i intentar no rallar-se molt, si intento correr aquí hi ha perill de caiguda o danys a la bici que et facin fora (normalment sobre aquesta distància tinc un primer bajon i serà clau no fer-lo pitjor amb el terreny). Un cop superat el sender, ve un tram que no acabo d'entendre on s'ha de baixar per un camí inciclable (amb escales continuament), un altre cop la clau serà no rallar-se, no precipitar-se, passar-ho i oblidar-se'n. Al final d'aquest tram, just on comença la carretera que puja a Iran no hauria d'estar més tard de les 9:15.
BSO: Lithium (Evanescence), Open Your Eyes (Guano Apes), Fans (Kings of Leon), This Picture (Placebo), All These Things That I've Done (The Killers) -> Pel bajon :)
Iran - Ermita Sant Salvador (09:15 - 09:45)
Port còmode de pujar, primer d'asfalt i després de pista més suau. Si hi ha cap port on pugui forçar és aquí. La idea és pujar a Iran al ritmillo, però després fins l'ermita apretar fort i intentar arribar a les 9:45.
BSO: Joining You (Alanis Morissete), You know I'm no Good (Amy Winehouse), Apply some pressure (Maximo Park), Heart in a cage (The Strokes)
Peu de Peranera (09:45 - 10:00)
Baixada còmode i ràpida, si a l'ermita de Sant Salvador hi ha control, no hauria de parar massa estona i aprofitar la dinàmica per baixar el més ràpid possible. Al peu de Peranera (pujada a Castellars) s'ha d'estar a les 10:00h
BSO: Shiver (ColdPlay), Right Between the Eyes (Garbage), Underwear (Guano Apes)
Coll de Peranera (10:00 - 11:15)
Un suplici de port, per mi potser el pitjor de la pedals mentalment (al Coll d'Oli vas preparat mentalment per caminar al final i el Triador és interminable però ja saps perfectament el que t'espera). Els tres primers kilometres son per carretera mal asfaltada, a veure si tinc sort i aquí vaig amb algú per poder anar xerrant. Un cop passats Castellars el camí es converteix en una pista insufrible, plena de pedres, on la bici anirà de cantó a cantó i on el desnivell es considerable, tot i que es modera al final. Aquí cada metre superat ha de donar forces per superar el següent i intentar arribar a dalt, just abans de Sas, no més tard de les 11:15.
BSO: Fake Tales of San Francisco (Artic Monkeys), Outsiders (Franz Ferninand), On the other side (The Strokes), Pace is the Trick (Interpol), Dani California (Red Hot Chili Peppers), Bling, confessions of a king (The Killers)
Sas i Coll de Sas (11:15 - 11:45)
El temps que hagi perdut de més a Peranera, he de provar de recuperar-ho des d'aqui fins Les Esglèsies. La baixada a Sas és còmoda, després ve un repetxon durissim i una pujada més suau fins el coll de Sas. A veure si a les 11:45 sóc a dalt.
BSO: White Shadows (ColdPlay), Doa (Foo Fighters), Meds (Placebo), Parallel Universe (Red Hot Chili Peppers)
Les Esglèsies (11:45 - 12:00)
Moment per recuperar forces tant física, com mentalment, però sense afluixar la marxa. El terreny és baixada ràpida i el troç final inclús és carretera, per tant es podrà apretar una mica.
BSO: Wa Yeah! (Antonia Font), Michael (Franz Ferninand), I predict a riot (Kaise Chiefs)
Coll de l'Oli (12:00 - 12:45)
Segon bajon del dia segurament, aquest port és pesat de pujar, amb molt de desnivell i pelat completament, a les 12 el sol ja començarà a picar desmesuradament i ho pagaré. Tornarà a ser clau intentar pujar amb algú, o almenys amb alguna referència a seguir, sinó a pensar en qualsevol cosa per distreure el cap i anar fent, hidratant-se bé. Amb sort, al final del troç ciclable estaré sobre les 12:45.
BSO: Waking Up (Elastica), Take Me Out (Franz Ferninand), Androgony (Garbage, versió de Felix Da Housecat), Jenny was a friend of mine (The Killers), You only live once (The Strokes)
Cim del Coll de l'Oli (12:45 - 13:30)
Igual que la part de després de Sarreres, tram pràcticament inciclable, arrosegant la bici primer de pujada (vora 1km) i després baixada en trialera de pedra solta molt perillosa (1-2km). Apreti el temps o no, crec que en la pràctica totalitat la faré a peu, per tant, perdré bastant de temps. Per altre banda, caminar una mica carregarà bessons (compresors confio en vosaltres!) però descasarà quadriceps que estaran ja prou cascats. Un cop passada una cascada es repren un tram de carretera on hauria de passar abans de les 13:30.
BSO: Breath no More (Evanescence), You can't stop me (Guano Apes), Weird Fishes (RadioHead)
Camí d'Espui (13:30 - 14:30)
Tram primer de baixada per carretera estreta que agafa la carretera principal cap a Capdella. A la Torre de Capdella crec que hi haurà punt de dinar (pasta), la clau serà no parar massa estona, menjar però no en excés i carregar bé d'aigua perquè encararem el monstre de Pedals. A Espui hauria de passar sobre les 14:30.
BSO: Darrera una revista (Antonia Font), La Juani (Facto Delafé), Special (Garbage), Jigsaw Falling Into Place (RadioHead), Turn It Again (Red Hot Chili Peppers)
Triador (14:30 - 16:30)
El Senyor TRIADOR (12km, quasi 1000m+), la majoria sense cap ombra, just al migdia, després de 120km i més de 3000m+. Tots els mals imaginables, que no hagin sortit ja, apareixeran aqui. Tant si vaig amb temps com si estic fora, aqui no es pot forçar, sinò la petada és sentirà per tota la Vall Fosca. Si hi ha companyia, perfecte, tindrem moltissima estona per explicar batalletes, sino n'hi ha, el cap haurà de fer el paper més important del dia, procurar pensar en qualsevol cosa, el que sigui, però distreure la ment. Una altre clau serà intentar aguantar sobre la bici el màxim de temps possible i quan posi el peu a terra, que el posaré, intentar pujar de nou el més ràpid possible.
Si la calor apreta, no quedar-se sense aigua també serà important, o sigui que aprofitarem qualsevol cascada per refrescar-nos i tenir una reserva d'aigua addicional.
Si les forces no m'abandonen, hauria de coronar el Triador sobre les 16:30.
BSO: Cherry Lips, go baby go! (Garbage, versió de Roger Sanchez), I think I'm Paranoid (Garbage, versió de Chrystal Method), Marvo Ging (The Chemical Brothers), Surface to Air (The Chemical Brothers)
Portella i fins a pistes (16:30 - 18:00)
Si vaig malament de temps i em queda alguna força no sé ben bé d'on, hauria d'intentar recuperar el temps aquí, un llarg fals pla (20km aprox, amb 400m+) perquè si arribo a pistes al marge del tall, no podré forçar més i arriscar-me a patir una greu caiguda. Suposo que aquest tram ja estarà net de llengues de neu i no hi haurà dificultats addicionals per passar, apart del previsible fang en algun dels seus trams.
Les sensacions aqui poden ser oposades, si vaig bé de temps, serà un bon moment per refrescar la ment amb les impressionants vistes mentre vas fent kilometres, però si vaig malament de temps l'agobio pot ser important (veus un camí que voreja les montanyes i no s'acaba mai). Al cim de les pistes d'Espot hauria d'estar no més tard de les 18h per baixar tranquil.
BSO: Superafim (Cansei de Ser Sexy), Bones (Editors), No Way (Foo Fighters), Bad BoyFriend (Garbage, Garbage Remix), PDA (Interpol)
Pistes d'Esquí i Espot (18:00 - 18:30)
Aquí només es pot fer una cosa, apretar el cul i baixar. Amb compte perquè és una pista d'esquí bastant bruta de pedres i sobretot compte de no equivocar-se de pista (vaig llegir una crònica d'un noi que es va equivocar i el van fer tornar a pujar i repetir-ho, crec que si em passa a mi, em retiro).
Si els números han sortit en carrera, no he petat en l'intent i no hi ha hagut cap problema mecànic, podria estar en els millors dels casos a les 18:30h a Espot, just 30 minuts per sota del temps de tall... seria increible. A partir d'aqui canvi total de mentalitat, un cop passat el tall, queden 80km, amb uns 1500m+ en un màxim de 10h... és a dir, ja no hi ha tantes preses (hauriem superat ja 150km, més de 4500m+, en 14h).
NOTA: Si arribo a Espot però fora de temps tocarà parar, passar a Plata, intentar descansar, dormir i enfrontar el segon dia amb el màxim d'ànim possible (i amb la part menys noble del cos en el millor estat possible per no fer 80km de peu).
BSO: All Nighter (Elastica), St. Jimmy (Green Day), Faint (Linkin Park), Debaser (Pixies)
Son - Jou - Camí del Calvari (18:30 - 20:30)
Abans de sortir d'Espot, intentaré veure la posició de la resta d'aManijas, per veure si em puc ajuntar amb algú (a partir d'aqui ja es viable, i recomanable, fer-ho junts). Sino puc agafar-me a cap d'ells, esperaré a algun altre corredor per atacar el següent tram en grup. La part de Son - Jou - Camí del Calvari son senderons, alguns amagats al mig del bosc, on es fàcil perdre's. Tot i que dificilment es farà fosc (tens quasi 3 hores de sol per creuar menys de 20 km) no anirà malament ajuntar-se amb algú per ajudar-nos entre els dos.
En aquest tram les forces estaran sota mínims, si es que en queda alguna, però crec que la pujada d'adrenalina que suposaria passar el tall, farà que el cos es recuperi almenys durant una estona.
BSO: Waitin' on a Sunny Day (Bruce Springsteen), Yellow (ColdPlay), You're The Reason I'm Leaving (Franz Ferninand), Spite & Malice (Placebo), Change Your Mind (The Killers)
Sorpe (20:30 - 21:00)
Un cop passat el tram que evita travessar el bosc de Gerdar, s'agafa la carretera de baixada fins a Sorpe, uns kilometres per recuperar forces intentant no agafar fred (ja serà tard).
BSO: Meeting Paris Hilton (Cansei de Ser Sexy), Rain King (Counting Crows), Every day I love you less and less (Kaiser Chiefs), The Bitter End (Placebo), So Much I (Red Hot Chili Peppers)
Fins el Montgarri (21:oo - 23:00)
Punt on no sé com em trobaré. És una pujada suau, primer per carretera, després per pista, mai per sobre del 4%, però que a aquestes alçades suposarà una autentica creu, més tenint en compte que són molts kilometres, uns 20. Si tinc companyia la clau serà ja anar fent al ritme que poguem intentant caminar el mínim possible. No obstant, crec que en aquest punt, si arribo, hauré de parar diverses vegades per estirar i per relaxar la musculatura mínimament (sense arribar a refredar-la, si ho faig estic mort). Els mals haurien de desapareixer quan passem el cartell d'entrada a la Val d'Aran, poc abans del Montgarri, on arribaria ja ben entrada la nit.
BSO: Underneath (Alanis Morissette), Parade (Garbage), Evil (Interpol), Second Sight (Placebo), Otherside (Red Hot Chili Peppers)
Pla de Beret (23:00 - 00:00)
A Montgarri, tocarà abrigar-se, posar llums, aprofitar l'últim avituallament del dia i començar a explicar-li al cap que ha de tirar com sigui, ha de continuar, que això ja ho tenim a la mà. Com a última pujada del dia tocarà arribar al Pla de Beret, a peu de pistes, uns 5km amb algunes rampes molt dures que en aquell moment seran impossibles de fer sobre la bici, on el mal muscular serà insuportable però on el que ha de primar és que és el final de les pujades, cada metre superat serà l'últim pujant del dia.
Com pugui (no sé ben bé com), hauria d'arribar al Pla sobre les 00:00.
BSO: Left OutSide Alone (Anastacia), Jesus of Suburbia (Green Day), In the End (Linkin Park), Knights Of Cydonia (Muse)
Descens a Vielha (00:00 - 01:00)
Si arribo aquí no tinc massa clar que passarà, suposo que amb el camí que et porta fins Vielha tallat per la foscor (té trams molt tècnics, inviables de fer de nit, per molta llum que portis), tocarà baixar per carretera (cosa que ja asseguro que no m'importarà gens). La baixada s'haurà de fer amb molt de compte, ben abrigat perquè picarà fort el fred, amb seny perquè anirem molt cansats i, sobretot, amb el cap ben fred per no deixar-se portar per l'emoció i tenir risc de caiguda.
Es travesa Vaqueira, Salardú, Gessa, Arties, Garós, Casarilh, Escunhau, Betren i finalment Vielha... per fi Vielha...
BSO: SpaceMan (The Killers), Stutter (Elastica), Numb (Linkin Park), You are all I have (Snow Patrol)
Última parada i Entrada a Vielha (01:00 - 01:15)
No em puc imaginar com ha de ser la sensació d'entrar a Vielha, després de més de 230km/6000m+, de més de 21 hores sobre la bici (almenys el que diuen els meus càlculs més optimistes), després del patiment, de tot el viscut, de tota la gent que ha estat amb tu participant en aquesta bogeria, l'hagi acabat o no, hagi fet or o plata, la sensació d'arribar aquí ha de ser senzillament indescriptible...
BSO: A dustland fairytale (The Killers)
Arribada (¿¿??)
Tot i que no sé quina sensació serà arribar aquí (ojalà ho sapigui aquest cap de setmana!), si que tinc clar quina serà la meva reacció si passo la linia de meta... emocions al límit, ensorrament com un nen petit, satisfacció personal total.
BSO: Exogenesis Symphony Part 3 (Muse) (a camera superlenta, evidentment…)
Post Arribada
Si aconsegueixo l'or, està clar que la primera trucada, a la meva parella, les primeres abraçades, als aManijas... i el maillot de Non-Stop, signat per tots els que hem somiat en acabar-la, enmarcat al ben mig del menjador! XD
Si no passo el tall i faig plata, en un primer moment cert sentiment de decepció, però quan ho analitzi fredament valoraria la Plata i tota la resta de reptes de l'any que he anat superant, el camí que m'ha portat fins aqui. A més la Plata ja és una senyora prova que no m'imaginava capaç d'encarar tot just fa un any.
Si em retiro, tocarà avaluar les raons, veure que ha passat, valorar millor la resta dels reptes de l'any, alegrar-me pels animals que l'hagin aconseguit en or , o en plata, i evidentment, tornar-ho a provar l'any que ve.
BSO: Viva La Vida, en viu (Coldplay)… tot i que la vaig aborrir l'any passat amb el Barça de les 6 copes…, Hold me tight (Marlango), Read my mind (The Killers)
I finalment, ja que hi som. algunes cançons adicionals:
- Per la meva màquina de pedalar: Sweet Child O'Mine (Guns'N'Roses)
- Pel viatge BCN -> Vielha: Starlight (Muse), Is it any Wonder? (Keane)
- Dia després i tornada (Vielha -> BCN): Going Missing (Maximo Park)
By Marc Nogué
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada