El Dissabte comença a les 5:40 del matí, amb una frase d'en Raúl que serà profètica: "Vamos mal de tiempo"... ¿como vamos a ir mal de tiempo si aún no nos hemos levantado? Esmorzem a l'hotel (un detall que ens obrin la cuina tan aviat), acabem de preparar bicis i estem llestos per sortir a les 7:15!!! ups, si que comencem a anar malament de temps (la idea és fer Vielha - Espot).
Les màquines llestes, menys mandroses que els conductors... :SLa baixada a Vilaller és més lenta del que esperava, no recordava els trams tècnics que té i veig que la mitja aquí no serà tan ràpida com el perfil insinua... hem sortit del túnel amb 1h15m (contant parada) i arribem a Vilaller 1h 30m més tard. A Vilaller comença la Pedals de veritat (el meu joc psicològic té els 800m de desnivell que ja portem com un calentament). El coll de Sarreres és una pujada d'uns 4km amb un 8-9%, aquí se'm fa força dura i els altres aManija se m'escapen (després recordaré que no hi ha quasi cap pujada còmoda a Pedals). Més o menys constant (7-8km/h) arribo al cim on la resta m'està esperant (m'han tret 5 minutets, no està malament). Esmorzar ràpid i comencem el tram que ha canviat aquest any (enllaç de Sarreres al peu d'Iran per un sender al meu entendre només ciclable parcialment, són uns 7km). Mentre pasem pel sender (entre peus a terra, cops de pedres a la bici i als plats que no vull ni mirar, alguna caiguda tonta dels integrants d'aManija, etc.) vaig pensant que espero que a la Non-Stop aquest tram el facin per la ruta tradicional (camí de l'aigua), no m'imagino aquí un grupet de gent amb preses, seria perillós (tot i que crec que passarem per aquí). Un cop sortits del sender un tram nou també que encara entenc menys (una carretera de baixada que va fent esses però que cal baixar per un camí amb esglaons on es molt perillós baixar montat)... en aquest moment els meus dubtes comencen a aflorar, comença la meva pajara mental (sempre la tinc sobre el km 50 XD).
Abandonat aquest tram, comença la pujada a Irán per carretera, crec que és la única pujada còmoda que té Pedals, primer en asfalt amb un desnivell important i després, fins l'ermita de Sant Salvador, pista d'asfalt més suau. Tot i la calor que comença a fer, em trobo bé i pujo força constant (no obstant a Sant Salvador m'han d'esperar 5 minutets). D'aquí a Gortata pla baixant bastant ràpid que serveix per recuperar forces, travesem Malpas i encarem, per mi, una de les pitjors pujades de la Pedals, el Coll de Peranera (8km amb 650m de desnivell per una pista de grava molt dolenta on hi ha trams que vas de cantó a cantó...), al meu ritme la començo i preparo el meu cap per la primera batalla psicològica important. De seguida la resta es distancia. Mentre pujo trec la càmera per fer alguna foto del patiment fins que veig que m'estic apropant a en Marc, no apreto però tampoc afluixo, poc a poc li vaig menjant terreny (ritme crec que entre 7 i 8 km/h, constant) i això em dona certa confiança, no vaig tan malament. Al final del port tinc a en Marc a menys d'un minut, en Victor m'ha tret 7 i en Raúl 12 (per ser una pujada de 8km trobo que està prou bé).
Primera rampa de Peranera....
A mig Peranera... el terreny és insufrible! En aquest moment devem portar vora els 2000m de desnivell i una porrada de kilometres, les cames les tinc bé, el cap també sembla al seu puesto i m'estic alimentant suau però constanment (fruits secs, alguna barreta i golosines amb gel, a la camel sempre 1l/1.25l d'aigua i al botellin 0,5l més amb una pastilla d'isostar)... L'únic que em preocupa (i m'agobia) és que anem malament de temps (anem al límit del tall de 14h). Després d'una petita aturada, reprenem marxa, arribem a Sas i pugem fàcilment el Coll de Sas (en Marc té algun problemilla puntual però deseguida es recupera i ens atrapa fàcilment). De Sas a les Esglèsies una baixada meravellosa que ens serveix per recuperar temps... temps que després perdrem dinant.
A les Esglèsies hi ha un punt d'inflexió mental a la ruta, fins ara anàvem justos de temps però perdem 1 HORA per dinar!!! (demanem un bocata per menjar alguna cosa ràpida però ens donen un plat com Déu mana... el que en un altre moment agrairiem enormement, ens costa trigar molt en dinar, menjar en excés i refredar-nos)... amb preses (l'agobio del temps ja no ens abandonarà fins el final) marxem tan aviat acabem de dinar i encarem el Coll de l'Oli, amb la panxa plena i amb un sol de justicia. La pujada se'm fa durissima, cada glop que bec d'aigua em remou la panxa, però he de veure perquè el sol pica fort... a sobre el Coll de l'Oli és una pendent important (6km amb 500m+ més o menys) que acaba fent un bon troç carregant la bici de pujada i de baixada, perquè jo no sóc capaç de baixar bona part de la trialera de després del cim... total que perdem moltissim temps aquí (de les Esglèsies fins a Espui trigarem més de 2h30m). Un cop agafem la carretera per baixar a la Nacional que porta a Espui un nou contratemps, un ramat de vaques a la carretera no permet passar, els pastors no aconsegueixen que s'apartin fins 10 minuts més tard. Un cop superat l'escull seguim la ruta i pugem fins Espui per carretera amb les forces que comencen a estar molt mermades, tot i que aconsegueixo que el cap continui funcionant, mentre ell no falli les cames tiraran (apart de l'alimentació, he pres anti-inflamatori pels genolls i està funcionant prou bé, els compressors també ajuden als bessons).
Un dinar que pagarem car...
Raid pel Coll de l'Oli... inconfusible!
A veure qui té nassos de pasar...Finalment arribem a Espui, són les 18.30h al peu del Triador (12km amb 950m de desnivell, el monstre de la Pedals). La idea és fer-ho en 2h a un ritme de 6km/h conservant el màxim possible perquè després queden 30km fins Espot i encara hem de creuar la Portella, amb 400m+ més). L'agobio del temps es fa palès, sabem que el pas del Triador a Portella té llengues de neu i que potser haurem de baixar per Llesui si no es pot passar, però és molt tard. Ens conjurem i comencem a pujar (primer en Raúl, en Victor al darrere, en Marc i jo junts). He de confessar que em trobo """relativament""" bé i vaig pujant, a ritme lent, però constant, el meu cap funciona i vaig enganyant-me, partint el triador en 2, un tram inicial de 7.5km i un altre de 4.5 (el que diu el roadbook), només penso en el primer tram, ja porto el 10%, el 25%, el 50%, venga només queda la meitat, ja m'apropo... cap al km 6 en Marc diu que camina una estona, li dic que intento tirar tot el que pugui i que l'espero adalt (no vull que creuem sols la part de la Portella), segueixo, arribo al km 7.5, passo al següent tram i la guerra psicologica canvia de tàctica, ara penso en tot el Triador, venga! només em queda un 40%, un 30%, un 20%... a un parell de km del cim veig en Raúl i una mica més adalt a en Victor que l'ha passat, m'animo, no vaig malament, poc a poc m'apropo a en Raúl i m'animo, quan queda 1km pel cim segons el contakilometres penso que ja arribo al final perquè la muntanya m'enganya, quan veig que en Victor continua pujant, em cau tot a terra, aixecat! només queda 1km... venga! una mica més i ja hi som! Triador! we win! Al final he pujat en 1h44m (2m caminant), més de 10 minuts menys que l'any passat fent la Gran Pedals tenint en compte el tute que portem avui! em deixo caure de la bici i m'assec amb en Raúl (1m menys) i en Victor (7-8m menys), menjo una mica i bec la poca aigua que em queda... buf! que no estamos tan mal! Les cames estan tocades però moralment em veig capaç de continuar, sino fós que són quasi les 20.30h, es comença a fer fosc i uns nois que fan la Transpirenaica ens avisen que el pas està força complicat perquè hi ha llengues de neu i gel grans al mig del camí, s'ha de creuar a peu i amb molt de compte... mentre esperem en Marc parlem de que fer, no ho veiem clar i el fred fa mella. Arriba en Marc, tampoc ho veu clar, decidim no arriscar. Intentar creuar cansats, amb presses, fent-se fosc i amb les llengues de neu que traben el camí el fan massa perillós per arriscar. A més la part més dura i important està feta (4600m+ i 120km fins aquí), fins Espot són 30km i 400m+... decidim girar cua i anar a Espui a dormir, baixem amb els sentiments contrariats (tornar a Espui significa no fer la segona etapa a l'endemà perquè no ens dona temps a fer una etapa de 100km amb el Triador, de nou, al mig i marxar de Vielha a Barcelona en una hora raonable)...
A mig Triador... la vista és espectacular i això no para de pujar!
Tot i que podria dir "Que no estamos tan mal!", va ser el setè o vuité intent de sortir mig decent al Triador :)
Ara si! el Coll del Triador (i el que es veu és en Raúl coronant)La nit serveix de reflexió, la primera opció personal és la retirada de l'Or. Personalment no veig assolible el temps de tall (contant l'hora perduda per dinar, em trigat una mica més de 13h fins el cim del Triador, si descomptem les perdues de temps, podrien ser 12h mínim, un parell d'hores més per arribar a Espot fan les 14h del tall clavades, qualsevol mínim contratemps et fa estar fora)... Diumenge el meu pensament és el mateix però l'ànim dels aManijas i el fet que fisica i mentalment m'he vist raonablement bé (excepte el meu ja tradicional pajaron mental del km.50), em fan començar a replantejar-m'ho... una trucada a l'Anna m'acaba de convencer a intentar-ho: "Si no ho proves, no sabràs mai si ets capaç d'aconseguir-ho...".
Conclusió: El dia 26 de Juny estaré, i estarem, a la sortida, personalment crec que estic molt ajustat al temps de tall, si tinc un bon dia i no tinc cap problema mecànic puc arribar justet, justet a Espot, a partir d'allà arribaria a Vielha ni que sigui caminant :)... si no arribo al tall, cap a la Plata que prou dura és també (de fet era l'objectiu inicial de l'any).
Vista, suerte y al toro!
Marc N
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada