Divendres 9, 23:00h
Diàlegs mentals mentre estic al llit
xato, potser que t'adormis ja... que demà fliparàs...Dissabte molt al mati
Beeeep, beeeep, beeep i paro el despertador!
Beeeep, beeeep, beeep m'aixeco al segon intent.El que es va inventar l'snoozer dels despertadors es mereix el el Nobel!
Son les 3:15am. Ja estic cansat! Esmorzo, acabo de preparar les 4 coses que no havia preparat ahir i a les 4:00h am surto en el cotxe direcció Vimbodí. Noto com el termòmetre del cotxe informa que a les 5 del mati, passant per Barcelona, estem a 25Cº.
Arribo a Vimbodí a les 6:00h i em trobo l'AmanijaTeam. Hi ha en Francesc, en Marc (Sells) i en Víctor. En Marc (Nogué) arribarà en breu.
Acabem d'esmorzar, agafem els dorsals i comença a venir l'ànsia que comenci ja la cursa. Fent el briefing trobem en Robert.
Foto de família abans de la sortida. Photo by Marc N.
Objectius de la cursa:
- Acabar
Comença la cursa
7:40h. Comença la cursa. No se com però en els primers 500m perdó el bidó gros d'aigua, gràcies a un tiu que me'l dona. Jo ni me n'havia adonat. Els primers 6km son tranquils, ens acostem a Poblet. Seguidament comença una pujada molt guapa. 6Km al 8%. La temperatura acompanya, 25ºC. La pista té pedres i pissarra. Durant aquesta pujara vaig endavant de'n Marc. Veig que en Víctor em passa, ha tingut problemes amb el plat. Comencem la primera baixada. La pista és molt pitjor que abans, tot de pedres sueltes... botant tota l'estona, i amb un parell de sustos. Jo soc molt dolent baixant, em passa molta molta molta gent, en Marc és un d'ells.
Al Primer avituallament em trobo en Marc que ja se'n va. Agafo avellanes i ametlles, recarrego dipòsits d'aigua i au, a pujar un altre cop! Trobo a faltar alguna cosa una mica més contundent de menjar... he menjat una barreta de les meves.
Al Primer avituallament em trobo en Marc que ja se'n va. Agafo avellanes i ametlles, recarrego dipòsits d'aigua i au, a pujar un altre cop! Trobo a faltar alguna cosa una mica més contundent de menjar... he menjat una barreta de les meves.
Fins ara tot molt be. Tot cobert d'arbres i la temperatura encara acompanya (tot just son les 9 del mati)
Després de 4km més al 7,5% per superar el desnivell de 300m respecte l'avituallament, toca la primera transició per carretera. S'agraeix que el terre sigui llis i sense pedres!. Una mica de descans abans de l'última pujada de la primera muntanya.
Arribo a l'última pujada, és similar a l'anterior... uns 5 km al 6% - 7% de desnivell mig (300m). No hi ha cap arbre, el sol ja es comença a notar. Amés la pista és més difícil de fer. Pedres, pista irregular... Apareixen els primers pensaments que la cursa serà molt més dura de lo esperat... S'arriba a dalt i es baixa fins al segon avituallament situat a Prades
Allà, un altre cop, en trobo en Marc que ja se'n va (no em pensava que seria l'última vegada que el veia fins a l'arribada). M'avisa que la següent pujada és curta però molt forta... ok, en prenc nota! Ara si que ja noto la necessitat de menjar be. Aprofito que hi han entrepanets, donetes... i menjo be. M'hi estic el que necessito. Ara si que surto amb el diposit de gasolina recarregat :)
La pujadeta dura que ha dit en Marc consisteix en 1km on es pugen 80m... 8% de mitja am pics del 15% i a ple sol, cap arbre... Un cop a dalt ja tot és baixada fins al riu Siurana. La baixada és més del mateix... molta pedra, baixo lent i em torna a passar molta gent.
Després de 4km més al 7,5% per superar el desnivell de 300m respecte l'avituallament, toca la primera transició per carretera. S'agraeix que el terre sigui llis i sense pedres!. Una mica de descans abans de l'última pujada de la primera muntanya.
Arribo a l'última pujada, és similar a l'anterior... uns 5 km al 6% - 7% de desnivell mig (300m). No hi ha cap arbre, el sol ja es comença a notar. Amés la pista és més difícil de fer. Pedres, pista irregular... Apareixen els primers pensaments que la cursa serà molt més dura de lo esperat... S'arriba a dalt i es baixa fins al segon avituallament situat a Prades
Allà, un altre cop, en trobo en Marc que ja se'n va (no em pensava que seria l'última vegada que el veia fins a l'arribada). M'avisa que la següent pujada és curta però molt forta... ok, en prenc nota! Ara si que ja noto la necessitat de menjar be. Aprofito que hi han entrepanets, donetes... i menjo be. M'hi estic el que necessito. Ara si que surto amb el diposit de gasolina recarregat :)
La pujadeta dura que ha dit en Marc consisteix en 1km on es pugen 80m... 8% de mitja am pics del 15% i a ple sol, cap arbre... Un cop a dalt ja tot és baixada fins al riu Siurana. La baixada és més del mateix... molta pedra, baixo lent i em torna a passar molta gent.
En una pujada. Photo by BTTTarragona
Comencen els problemes
La baixada dura 9km, deu ni do l'estona que estic baixant. Arribem als voltants de l'embassament de Siurana. Agafem una pista que voreja l'embassament i ens dirigeix cap al següent avituallament. Aquí és on començo a passar problemes... No hi ha cap arbre, ja son les 12:30 aprox. i estem a 35ºC. Les pulsacions se'm disparen, el terreny és trenca-cames: cada 100m pujada i, mentrestant, el sol es dedica a deshidratar-me... de cop i volta perdo tota la força. A partir d’aquí no pedalo, m’arrossego.
Finalment arribo a l'avituallament del riu Siurana. Aconsegueixo recarregar aigua i menjar barretes energètiques. L'abandonament ja comença a rondar pel cap, aquest últim tall trenca cames m'ha costat molt. Al final decideixo seguir.
Comença el patiment
La mare que els va parir... la següent pujada s'ha de fer amb la bici a coll. Arribo a la pista i intento seguir... estic fos. Em foto 3 o 4 glucoses que portava a sobre. A sobre me n'adono que la roda de darrera ha perdut aire, gairebé vaig buit. És la vàlvula del tubeless, que perd una mica. Manxo la roda com puc i quan la torno a tenir mitjanament forta segueixo.
La baixada dura 9km, deu ni do l'estona que estic baixant. Arribem als voltants de l'embassament de Siurana. Agafem una pista que voreja l'embassament i ens dirigeix cap al següent avituallament. Aquí és on començo a passar problemes... No hi ha cap arbre, ja son les 12:30 aprox. i estem a 35ºC. Les pulsacions se'm disparen, el terreny és trenca-cames: cada 100m pujada i, mentrestant, el sol es dedica a deshidratar-me... de cop i volta perdo tota la força. A partir d’aquí no pedalo, m’arrossego.
Finalment arribo a l'avituallament del riu Siurana. Aconsegueixo recarregar aigua i menjar barretes energètiques. L'abandonament ja comença a rondar pel cap, aquest últim tall trenca cames m'ha costat molt. Al final decideixo seguir.
Comença el patiment
La mare que els va parir... la següent pujada s'ha de fer amb la bici a coll. Arribo a la pista i intento seguir... estic fos. Em foto 3 o 4 glucoses que portava a sobre. A sobre me n'adono que la roda de darrera ha perdut aire, gairebé vaig buit. És la vàlvula del tubeless, que perd una mica. Manxo la roda com puc i quan la torno a tenir mitjanament forta segueixo.
Aquesta pujada és dura... a la part de dalt hi ha una casa amb una senyora i una mànega d'aigua! Siii, els oasis existeixen!
Realment va ser una injecció de moral. Aigua fresca, la glucosa començant a fer el seu efecte, tot baixada fins el següent avituallament... Va seguim!
Ja he passat per l'avituallament. I estic seguint per carretera fins la següent pujada. A partir d'ara tot és sense arbres, al pic de la calor, 36ºC, i el terreny és el de sempre; roques, pedres sueltes pel camí, zones complicades...
Mica en mica vaig pujant. Em trobo amb un noi de Tarragona que està al mateix ritme que jo i fem els 10km de pujades fins al dinar tots dos junts. Fem 10km de pujades a ple sol.
Senyora: vols que et ruixi amb la manguera?
Jo: faci el que vulgui amb mi :)
Realment va ser una injecció de moral. Aigua fresca, la glucosa començant a fer el seu efecte, tot baixada fins el següent avituallament... Va seguim!
Ja he passat per l'avituallament. I estic seguint per carretera fins la següent pujada. A partir d'ara tot és sense arbres, al pic de la calor, 36ºC, i el terreny és el de sempre; roques, pedres sueltes pel camí, zones complicades...
Mica en mica vaig pujant. Em trobo amb un noi de Tarragona que està al mateix ritme que jo i fem els 10km de pujades fins al dinar tots dos junts. Fem 10km de pujades a ple sol.
Abandono
Arribem al dinar on ens espera el famós plat de pasta :)
Estic mort i l'abandonament corre seriosament pel meu cap. Queda molta cursa encara...
Estic mort i l'abandonament corre seriosament pel meu cap. Queda molta cursa encara...
Moments abans d'abandonar. Photo by BTTTarragona
De sobte apareixen els escombres. Ens expliquen que per qui vulgui abandonar aquest és el lloc ideal, que seguim per carretera fins Prades i llavors baixem fins Vimbodí una altra vegada, que el que queda de cursa és lo més dur de tot. Pujades molt fortes i tècniques.
Vaig sol, al cotxe vaig sol i he de tornar a Girona, estic destrossat... decidit.
Abandono al km 80.
Vaig sol, al cotxe vaig sol i he de tornar a Girona, estic destrossat... decidit.
Abandono al km 80.
Post abandonament
Al contrari del que es podria esperar, abandonar no vol dir quedar-te sentat a que et vinguin a buscar, no. Vol dir que em salto els 35km més durs de la cursa per muntanya i, en comptes d'això, faig els 18 km que em separen fins a prades per carretera. Fer 18 km per carretera, en bici de muntanya, amb una roda mig desinflada té lo seu també...
10km de baixada i 5 de pujuada al 6% amb pics de 8%. Els 3 últims km son plans fins Prades.
A Prades em reenganxo a la cursa. Davant nostre només han passat 100 participants. Últim avituallament, últims 3,5km de pujada i després ja tot baixada. Lo de sempre, pistes amb pedra i rocs sueltus pel camí... em torna a passar gent. Arribo a un camí a la vora de la muntanya... el faig a peu. Passo de fer el burro i caure... Aquí em passa en Robert! Deu ni do el que he avançat per la carretera... Sortim del caminet i un altre cop pista amb pedres de baixada...
Arribo a l'últim control, ja només falten 6 km per arribar. Son plans i em dedico a gaudir-los.
18:20h. Arribo al pabelló de Vimbodí.
Ja he acabat!
A l'entrada em trobo en Robert. Menjem, i anem a dutxar-nos.
Ja dutxats fem una cervesa esperant els altres Amanijas.
El primer en arribar és en Marc Nogué. Ens explica que en Víctor té una tendinitis i que en Marc Sells ha caigut i té una, una altra, ferida al genoll.
Ens intriga en Francesc... anava davant de'n Robert però no el veiem al pavelló.
Després que en Marc s'hagi dutxat i hagi menjat, arriben en Víctor, en Marc Sells i en Francesc!
En Victor i en Marc amb cara de destrossats... aquesta cursa ha costat molt...
En Francesc ens explica que a l'embassament de Siurana s'ha perdut. Ha fet 160km! Deu ni do...
Ja dutxats fem una cervesa esperant els altres Amanijas.
El primer en arribar és en Marc Nogué. Ens explica que en Víctor té una tendinitis i que en Marc Sells ha caigut i té una, una altra, ferida al genoll.
Ens intriga en Francesc... anava davant de'n Robert però no el veiem al pavelló.
Després que en Marc s'hagi dutxat i hagi menjat, arriben en Víctor, en Marc Sells i en Francesc!
En Victor i en Marc amb cara de destrossats... aquesta cursa ha costat molt...
En Francesc ens explica que a l'embassament de Siurana s'ha perdut. Ha fet 160km! Deu ni do...
Ja hem arribat tots. Photo by Marc N.
Conclusions
Ha estat una cursa massa forta per les meves possibilitats. Sense la calor si que crec que l'hagués acabat.
Tot i haver abandonat, he fet 120km i 2600m de desnivell acumulat. És el meu record personal en BTT.
Finalment, agraïr els aManija per l’esperit d’equip i pels ànims. Senyors, com sempre, és un honor pedalar amb vosaltres.
Números
10h 40m en total (aproximat)
8h 54m. sobre la bici
119,16km recorreguts.
13,3km/h de velocitat mitjana
2654m desnivell acumulat
4983kCal. consumides
178Ppm. màxima
Nota: pendent d'afegir les fotos de l'organització
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada