XVI Volta a La Cerdanya

Pròleg

Aigua i més aigua... tota la setmana... aigua... divendres a la feina... aigua... divendres mentre pujavem a Puigcerdà... aigua... divendres mentre desmontàvem els bartulos al camping... aigua... mentre es feia el bieffring... aigua... mentre sopavem... aigua... a l'anar a dormir... aigua i més aigua...

però tornem al principi, divendres a les 16h en punt ens reunim amb en Marc per posar rumb en aquesta nova aventura, la Volta a La Cerdanya de Probike, una prova de la que haviem sentit molt a parlar i que teniem força ganes de fer. La pluja dels últims dies i la previsió per dissabte no convidaven a l'optimisme i menys cada cop que ens apropavem cap a Puigcerdà, on la pluja no parava en cap moment... vam estar força estona aguantant-nos les ganes de soltar un "Dios! Vamos a morir!" (frase maleida no per qui la diu, sinó per qui l'escolta), fins que a en Marc se li va escapar... merda, aquest cop em tocarà cauré a mi :S

Cap a les 19h arribem al camping, ens "acomodem" al mini-bungalow (caseta on hi cap una llitera i poc més) on dormirem 3 persones! Preparem una mica les bicis, mentre va plovent al seu ritme i baixem cap al bieffring. Al bieffring, a més d'explicar el funcionament de la primera etapa (amb un tram d'orientació) advertències del fred i de la pluja prevista, poca broma, tocarà abrigar-se! Acabat el bieffring i aclarit un problema amb el meu dorsal (estava duplicat) de pet cap a sopar, on ens trobem a la gent de Madrid, Xavier & Armando, que acaben d'arribar. Sopem plegats (tot i haver d'esperar quasi 1 hora per agafar el nostre sopar, més aviat escàs), preparem el tram d'orientació (sembla que arriscarem per una ruta que no és la que Probike "deixa a intuir") i llestos per dormir. Saludem també a altres coneguts, en Jordi d'El Vilosell, però a les 22h ja estem al sac, sentint ploure i sense poder agafar el son (sempre em passa el dia abans d'aquestes marxes). A troços vaig dormint, fins que sona el despertador, a les 4.30h, comença la festa!

Bieffring: Marc, aquí hi ha molt crack (foto by Probike)

Dia 1: Puigcerdà - Matamala

La nit (encara no és de dia ni molt menys) sembla que aguanta sense ploure, està completament tapat, amb molta humitat i molt fred, però de moment no plou... en Marc i jo (d'ara en endavant Secció Internacional d'aManija) preguem perquè aguanti el major temps possible així.
Un cop esmorzats, amb tot el menjar i liquid preparat, ben abrigadets pel fred que fa, deixem els macutos amb la roba per la primera nit i ens apropem a la linea de sortida. A les 6.30h els primers corredors comencen a sortir en ordre (cada 20", ens tocarà esperar ben bé 20 minutets). Dessitjem sort a en Xavier i n'Armando que surten cap a les 6.45h, en Jordi ha sortit fa cinc minuts. Mentre veiem sortir gent, alguns de molt cracks, en Marc i jo ens anem donant anims, no sé perquè però en aquell moment em tranquilitzo, sé que ho acabarem si no hi ha rés fora del nostre control (mecànic/caiguda). A les 7.00h zulu, ens toca, mentre en Pere de Probike canta els nostres noms, sortim, negra nit, direcció Llivia.

Comença l'aventura, quina rasca... (foto by Probike)

Els primers 5 km són per carretera, on no es veu rés (només el que et deixa el frontal), agafem un bon ritme i passem un parell de grups que van més tranquils (i un grup de cracks ens passa). Un cop dins de Llivia enfilem els seus carrers i de seguida ens trobem en una pista que comença pujant de forma més o menys suau (5%). Tot i això la poca visibilitat, l'estat del terreny, ja de per si trencat i a sobre humit, el fred (i que anem freds), fa ja des de l'inici força complicat aquest tram. Al cap de poc ja veiem els primers que han punxat i estan reparant rodes, mentre poc a poc, mentre va clarejant, el terreny comença a complicar-se encara més (amb trams completament trencats a més del 10 - 15%). No em noto bé però com sempre em passa el mateix no li dono importància, sé que fins als 25/30 km no agafaré el meu ritme així que no li dono importància. La pista trencada surt cap a la carretera que porta a Font-Romeu, fem un tram d'uns 2 kilometres per carretera, amb forta pendent, tot i això també comencem a disfrutar de vistes espectaculars de les valls plenes de boira mentre el dia s'aixeca... un cop superada una urbanització, per mi el tram més complicat de tota la ruta, 3 kilometres de pista molt trencada al 10% de mitja, però amb trams puntuals del 20-25%. Aquí no puc seguir a en Marc, que marxa al seu ritme (ja ens coneixem i sé que m'esperarà a la següent cruïlla, no cal patir), em costa molt pujar, tot i el fred intens, agafo molta calor, s'empanyen les ulleres i em costa seguir la traçada (el problema amb les ulleres serà continu aquest dia). Paro 30" per treure'm roba, respirar i reiniciar la marxa, finalment arribo a la cruilla on m'està esperant en Marc (a més de 2000m d'alçada), no parem massa perquè ell no agafi fred i anem seguint, ara a un ritme millor (el terreny pica menys) mentre xarrem amb una altre parella, on un d'ells ha tingut el mateix problema que jo. Amb el terreny ara més pla començo a sentir-me millor i aviat arribem al primer control (Font-Romeu) on parem poc (els avituallaments els hem fet molt bé aquest cop) i on per poc, perdo la bici, un altre noi quasi marxa amb la meva màquina de matar, sort que em vaig donar comte!

Primer avituallament... què fa fred eh! (foto by Probike)

L'enemic a partir del primer control fins el segon (tram per les pistes d'esquí de Font-Romeu i Pyrenees 2000) és el fred, sens dubte. Tot i que no plou, hi ha una boira molt espessa que no deixa passar el sol (tot i que és tan núvol que tampoc hi ha massa sol). Com la velocitat és més alta el fred es fa notar, tot i això crec que en Marc té més merit perquè jo almenys als peus no vaig passar en cap moment fred! visca els cubre-mitjons de Gore-Tex!). La ruta per les pistes és una gozada amb senders molts macos i trialeres asequibles (on només has d'anar en compte de no relliscar). En el punt mig entre les dues estacions d'esquí agafem una pista herbosa on baixant, degut a la humitat, em rellisca la roda de davant amb una pedra, no puc controlar la bici i me'n vaig a terra. La meva primera frase mentre m'aixeco sense pensar massa que ha passat és "Li ha passat algo a la bici?", la veritat és que em preocupa més un problema de la bici que em pugui xafar l'aventura que fer-me mal jo... En Marc fa de mama i no em deixa aixecar de cop, m'ajuda i veiem que només tinc una rascada al genoll (la pernera a pendre pel sac) i uns quants morantons, rés important. Em netejo com puc la ferida i vaig provant la bici, creuant els dits (i apretant el back-end) perquè no li passi rés. Sembla que tot ok, uffff... només ha estat un susto, li torno a dir a en Marc que com digui la frase maleida el mato (la maledició de la frase "Dios! Vamos a morir!" continua). Poc a poc agafo confiança i de seguida ja estem de nou en ruta a bon ritme, arribem al segon control, on comença el tram d'orientació.

Ciclistas en la niebla (foto by Probike)

Al tram d'orientació decidim arriscar per la ruta preparada el dia anterior (al pla general que et donen no es veu, però en el pla més petit s'intueix un pont no senyalat que creua el riu que hem de salvar). Seguint per aquest pont sembla que hi ha una paret, perquè hi ha un camí que creua les curves de nivell en perpendicular, però sembla curt. Per aquest tram ens hauriem d'estalviar uns 3km respecte al tram que sembla més clar). Així que sortim baixant per una pista d'esquí atents en tot moments al planol, confirmant que les curves coincideixen amb el que estem fent, sembla que si, agafem un desviament a la dreta per continuar baixant i poc després, quan comencem a dubtar, veiem el petit pont que creua el riu! Ole! sembla que anem força bé. Ara tocar creuar una carretera uns 500m per agafar el camí que puja vertical, aquí em temo que el camí no sigui practicable però ara ja hi som. El trobem fàcilment i confirmem que la paret és tal qual imaginàvem, una paret inciclable que puja uns 50m en menys de 200m. Arrosegant la bici escalem la pista (crec que de baixada tampoc la faria sentat, és molt perillosa) i arribem al cim, ara sembla ajuntar-se amb un camí ciclable que agafem molt còmodament, osti noi! ens està sortint rodó! Segons els nostres càlculs ara ve un tram poc clar (el planol no queda massa indicat) que hem d'anar seguint una pista mig amagada entre el bosc... sortim a una pista poc després i quan començo a dir-li a en Marc que crec que ens hem passat, apareixen uns ciclistes per una pista lateral que deuen venir del tram llarg! Ens juntem amb ells i veiem que anem bé, l'hem clavat! Pel dorsal que tenen i pel ritme que porten (de seguida ens deixen enrera) veiem que hem recuperat molt de temps (després veurem que hem estat la parella 21 de l'orientació, ole!). Mentre arribem ja al final del tram d'orientació, ara sense pèrdua possible, comença a ploure suau. Fins ara ens ha respectat, però sembla que s'ha acabat. De totes formes no apreta i arribem al control 3 sense xubasqueros. Avituallament ràpid i seguim, ara direcció les pistes d'esquí de Les Angles, amb molt fina pluja (no arriba a mullar pràcticament) però amb boira espessa i fred, molt de fred. Al mig de la boira quasi perdo en Marc (baixem per una carretera un tram curt, però vaig molt lent perquè rellisca força l'asfalt i no vull tornar a caure), amb la boira s'ha saltat la sortida que hi ha en una curva (la tàctica que usem i que ens va molt bé és guiar una pàgina ell i una jo, així només hem de parar a girar el roadbook la meitat de vegades, per cert, el roadbook d'excel·lent qualitat).

Reagrupats de nou, baixem per un senderó tècnic però molt divertit per Les Angles fins el poble on tot el que hem baixat ho hem de recuperar en una carretera que pica molt fort, durant un parell de kilometres. En aquest tram ens juntem amb un grup de cinc ciclistes i anem una estona plegats, fins que la carretera es converteix en una pista, prop del Llac de Balcere, on hi ha gent pescant (anda que estaria jo pescant amb el fred que fa!... tot i que ben mirat, deuen patir menys que nosaltres :S). Superat el llac anem baixant per unes pistes realment ràpides i maques fins el control de dinar, on parem molt breument i seguim. Aquí cometem l'únic error d'orientació, saltant-nos un creuament (culpa nostra) i regalant un parell de kilometres i 10 minuts ben bons. Un cop recuperada la pista baixem fins Formigueres i enllacem una pista que ha de portar a la penúltima pujada del dia, una pista entre boscos molt maca que acaba en un senderó, vora un riu que mor en un pont en runes que cal creuar a peu (ja anàvem avisats del bieffring).

Falten pocs kilometres per la meta, no més de 15, això es nota, el cel dona una treva i el fred remet, ja no plourà (el miracle s'ha produit!). Comencem a disfrutar força de la ruta i anem xerrant tranquilament, ja pensant en l'etapa del dia després. Creuem una presa on hi ha l'últim avituallament, on aprofito per curar-me de nou la ferida i on xerrem mínimament amb la gent de l'organització (un 10 per ells), els primers han passat un parell d'hores i mitja abans que nosaltres, deu n'hi do. Sortim amb ganes d'arribar però sabent que queda una trialera llarga i perillosa, després d'un tram de forta pujada. La trialera se'ns fa força divertida, és cert que és llarga (vora 1.5km) i perillosa perquè rellisca en alguns trams, però no és excesivament tècnica i, com ja portem els braços cascats de tots els dies, no notem excesives molèsties per portar bicis rígides). Al final de la trialera, un kilometret de pujada fins Matamala, on arribem 7h 30m després de sortir. Felicitacions entre nosaltres, abraçades, dutxa a les bicis, recollida de macutos i a buscar l'hotel. Ens costa una mica trobar-lo però finalment arribem, dutxa calenta i migdiada de campeonato.

A mitja tarda bieffring i resultats del primer dia. No estem massa malament, mitja taula, l'orientació molt bé. Els companys de Madrid uns animals, entre el top-20 de la classsificació, ens han tret una hora i mitja, sort que no m'he apuntat amb ells al final, gracias Victor! Soparet a l'hotel, comentant les batalles ciclistes amb en Jordi d'El Vilosell, cap a l'apartament (a comentar un altre cop la jugada amb els nostres companys d'apartament, un pare i un fill, un parell de cracks) i a dormir! que demà torna a tocar diana a les 4.30h (etapa de 100km/2700m+).

Ep Marc! que no estamos tan mal! To the parrot! (foto by Probike)

Dia 2: Matamala - Puigcerdà

A les 4.30h torna la diana, tot i que no estic físicament cansat, tinc molt poques ganes de pedalar. En Marc sembla que no té gaire més ànim que jo...
Ens animem mútuament i baixem a esmorzar, enmig d'una boira i un fred que no ens anima massa. Amb la panxa mig plena, deixem macuto i cap a la sortida, avui sortim dels primers (és l'ordre invers del dia anterior). Veiem als companys de Madrid, mentalment penso quant trigaran a passar-nos.

A les 6.35 aprox. ens toca sortir, ens dessitjem sort i tirem. Matamala està encatxonat en una vall estreta, o sigui que la boira és intensa i el fred encara més (2ºC en el moment de la sortida). Els primers kilometres són de pujada per una carretera on no es veu rés (la llum del frontal rebota a la boira i la visibilitat és d'un metre o dos aproximadament). La sensació és rara, pugem força bé però el silenci és total, no es veu rés i de tant en tant ens passen els cracks a tota velocitat i es perden com fantasmes als pocs metres... la veritat és que és tota una experiència aquest tram perquè no l'havia experimentat mai. Al cap d'uns 4km deixem la carretera per seguir pujant per pista trencada cap al Coll de Sansa, encara és negra nit i just abans de coronar-ho (km 7) ens passen en Xavier i n'Armando, vaja, han trigat menys del que esperava :S Al final del port, just al principi de la baixada gaudim d'una vista que em quedarà sempre marcada, la vista de la vall enmig d'un mar de boira i les montanyes on estem per sobre, tot just amb els primers tímids clareigs dels dia... impressionant.

Vinga nanus! que això ja ho tenim! (foto by Probike)

Tot seguit uns kilometres de baixada que porten cap al primer control. Encara fa fred i es nota, tot i que anem abrigats, el fred acaba calant i ho passem malament. Al primer control ens animem mútuament i agafem una mica de calor (sense tocar-nos, eh!), seguim baixant i ara si que el fred es fa molt intens (és un tram de carretera i s'agafa més velocitat). Tot just quan les dents comencen a cantar i els dits a semblar xoricets, comença de nou una pujada (poques vegades agraeixo tant una pujada). El primer kilometre serveix per recuperar la calor corporal, els següents són més o menys suaus (5-6%) i ens serveixen per anar xerrant i pendre-ho amb molta calma, queda molt dia encara. Ens juntem amb un grup de 6 o 8 corredors i anem pujant (en Marc a un ritme un pel superior), arribem al segon control, on el dia ja s'ha aixecat, no hi ha un sol núvol i el sol ja ha sortit, la temperatura comença a pujar ràpidament. Fora roba i canvi de vidres de les ulleres, avui el dia serà de sol! Marxem sense parar massa (mengem poc però seguit, no parem massa, però ho fem sempre, crec que ens ha sortit molt bé).

Cap al kilometre 30 comença el primer gran port del dia (el dia té un parell de ports de 8-9km/700m+ i un parell de 4-5km/400m+, la resta son repetxons d'uns 100-200m que van sortint de tant en quant i que et van trencant les cames). El port és una pista prou bona (rés a veure amb el terreny del dia anterior) que puja enmig d'un bosc espectacular. Pugem xino-xano però ens va passant força gent (al sortir dels primers, la meitat de les parelles ens han de passar calculem). La pujada es fa força dura perquè és força llarga i hem de parar per treure'ns més roba, tot i això cap al final afluixa i té un tram de 4 o 5 kilometres entre pla i pujada suau del 2%. Agafem un bon ritme i tornem a passar la majoria dels que ens han passat a la pujada. Coronem el Coll de la Llosa i arribem a l'avituallament 3 del dia, al kilometre 43. Mirant el taulell de participants veiem que anem com esperàvem inicialment (feia un moment pensàvem que ens haviem superat més gent de la que preveiem, però no és així).

Seguim per una baixada, primer per carretera, després per pista bastant trencada fins arribar de nou a la carretera, on recuperem alçada per agafar de nou un sender, bastant embarrat que passa enmig de prats. Aquest tram el fem conjuntament amb una parella mixta, seguim de pujada suau uns kilometres fins que recuperem una pista on hem de prendre un trencant (amb zona d'abelles) poc clar. Per poc ens el saltem, però conseguim localitzar-lo a temps, mig seguim el sender poc clar, conjuntament amb la parella i arribem al quart control del dia, on comença la "crono-escalada". Tot i que no portem intenció de competir especialment per aquest tram, si que li dona vidilla a la jornada. Mengem, prenem un gel i ens recuperem cinc minuts abans que ens decidim. Ens donen la sortida i seguim. Ens espera un tram cronometrat d'uns 14km, primer 4 de baixada i després quasi 10 de pujada (700m - 750m+). No em noto malament però tampoc em noto per forçar així que sortim forts però sense agobiar-nos. La baixada és senzilla, excepte per un parell de trams on els llargs tolls d'aigua fa que vagis amb molt de compte de no banyar-te abans d'hora. Tot just acabada la baixada comença la pujada, primer per camí d'asfalt. Tenim els nostres dubtes que sigui el camí correcte però no ens ha semblat deixar cap cruïlla, així que seguim a bon ritme. La pujada sembla partir-se en tres trams, primer per camí asfaltat (3km al 5%) després pista (3.5km al 9%) i un últim tram de 4.5km al teòric 4-5%. Superat el primer tram, el segon tram es força exigent si vols mantenir el ritme, superem un parell de grups i aconsegueixo que en Marc no se'n vagi (el tinc sempre a vista), la calor que comença a fer i el cansament el fa dur, però penso que quan acabi, el tercer tram serà més relaxat i m'autoenganyo. Finalment creuem un pontet que marca el final del segon tram, vaig cansat però encara amb forces, descansem un minut i continuem. La meva sorpresa és que el tercer tram té tot el desnivell acumulat al principi, o sigui que el proper parell de kilometres són de nou exigents amb fortes rampes. Descavalco de la bici en un tram per agafar aire i segueixo de nou, en Marc no s'allunya i inclús superem algun grupet més. Just abans d'acabar la crono-escalada la pista es converteix en plana, cosa que ens permet accelerar i arribar al final força més desofegats (al final la crono ens surt bastant en linia de la prova en general, parella 53 de 83 finishers, tenint en compte el nivell de la gent, molt satisfets).

A l'últim avituallament del dia (km.76) quasi ens perdem quan sortim en direcció incorrecta, per sort rectifiquem ràpid i només perdem un parell de minuts. Ara el tram és una forta baixada (8km/-750m+) on hem d'anar en compte de no caure (la majoria són senderons molt tècnics) i de no perdre'ns (hi ha multitud de cruïlles). Aquest tram es converteix en una tortura per a mi, perquè, apart que la rígida penalitza, m'estic quedant sense pastilla de darrera i el disc comença a rascar fort cada cop que freno, intento combinar com puc els frens però sense abusar massa del davanter, no sigui cas que sorti volant pel davant. Poc a poc anem baixant amb cautela, però el fre es comporta cada cop pitjor. De totes formes, com no tenim preses, ens aturem un parell de cops, aprofitant que hem de girar els roadbooks cada poc temps, això ens ajuda a agafar aire i a mi per anar revisant l'estat del fre i deixar que es refredin les poques pastilles que puguin quedar. Amb aquest ritme i amb ganes d'arribar ens anem apropant al final (en Marc no es creu que arribarem a les 15h però jo cada cop ho tinc més clar). A pocs kilometres del final (km.84) un altre moment de dubte en un creuament que agafa un GR per un troç una mica embolicat, enmig de la discussió de si es per aquí o no, apareix una parella que ens confirma que el camí és el bó. Aprofitem per fer aquest troç junts i anar xerrant (m'encanta l'ambient d'aquestes curses, on sense coneixe't de rés la complicitat entre la gent és enorme).

Agafem un últim sender que resegueix un riu tot just de passar per l'últim poble francès on des del qual ja podem veure Puigcerdà. Amb els ànims renovats i les ganes d'arribar, sabent que ja no he de patir més pel fre (no hi ha més baixades fortes), agafem un ritme de plat gran mentre encarem la carretera que ens porta cap a les portes de Puigcerdà. Els últims 2km són pel mig de Puigcerdà, amb fortes pujades on els primers ciclistes ja estan marxant cap a casa (i, evidentment, ens piten i ens animen!), l'últim kilometre és al ritmillo completament, mentre els dos guadim del moment, de la gran ruta del cap de setmana, de l'experiència viscuda i del nou repte aconseguit...

Arribada, de nou sense emocions al moment de creuar meta (les emocions m'afloren abans, o després, però no en el moment de creuar :S). 8h 30m el segon dia (total del cap de setmana 16h 04m, parella 59 de 81 finishers). Molta satisfacció per acabar la temporada amb aquest nou gran repte aconseguit, i per l'experiència viscuda, en grandiossa companyia (Marc, un plaer). L'any que ve suposo que hi tornarem, no?

PD: Digueu-nos, M&M - aManija Secció Internacional aka "Las Bújulas con Pedales"

By Marc Nogué