domingo 10 de abril de 2011

Checkpoint I: Barcelona - Montserrat - Obac - Barcelona

Després d'un parell de setmanes tornant a agafar ritme després de la lesió, ahir tocava la primera prova de foc per veure el meu estat de forma, tocava provar de fer Barcelona - Montserrat i tornar a Barcelona... però pujant la serra de l'Òbac, vamos una ruta de 140km/3500m+ per començar a escalfar motors per les marxes que es presenten.

Faré un resum ràpid del dia, tampoc faré una super crònica, que també he d'agafar la forma en això de tornar a fer resums de les marxes :S (que per cert, no sé si hi ha gaire gent que se les mira :))

Per començar, tornada als bons hàbits, aixecar-te a les 5.30, sortir de casa de nit encara, anar per la diagonal mentre la gent encara està de marxa... bé, la història habitual :). A les 6.30h reunió amb el Team Berguedà i pujada suau fins la carretera de les aigües per trobar-nos amb en Xavi i en Raúl que venen de Sta.Coloma. A les 7.00h reunió, xarrera, molta broma i comentaris de que xxxx estem fent aquí... un parell de fotos i comença la ruta:


La ruta fins Montserrat serà la versió més senzilla, seguint sempre que sigui possible, i ciclable, el GR. La primera etapa per Collserola és fins l'ermita de Puig Madrona, és a dir, quasi 20km de puja baixa més o menys constant que es van fent bé (suposo que pel joc mental de que només acabem de començar). Per la seva part, en Xavi que s'enfronta amb la primera sortida "aManija-like" segueix a bon ritme, conservant com tots perquè el dia serà llarg.


Després d'esmorzar al peu de Puig Madrona, baixada i troç de carretera al voltant de Rubí per tornar agafar de nou el GR per pista (aquest tram l'hauriem d'intentar evitar en properes sortides). Des de Rubí, el primer tram és bastant pla, fet que ens permet anar xerrant tranquilament, de moment tots anem força bé. Fins l'arribada a Olesa de Montserrat, camí clàssic amb majoritariament pista, però també troços de senders força macos i alguna trialera trenca-cames. A Olesa tornem a menjar una mica, abans d'encarar el tram final fins a Monistrol, que es fa per una pista que personalment m'agrada molt, tot i això, comença a fer una calor d'infart que, per ser primers d'Abril, comença a ser abusiva.


Arribem a Monistrol, sembla que en Xavi comença a tenir alguns problemes per continuar (fins aquí ja portem una bona tirada, més de 60km i més de 1500m+). Sense parar massa (ens trencaria molt), comencem a pujar Montserrat per carretera (8,3km/600m+), amb una calor asfixiant (el GPS em marca una màxima de 37ºC durant la pujada, a ple sol)... En Marc, Victor i Raúl tiren al seu ritme, jo al meu, en Xavi darrere al seu. Personalment els dos primers kilometres se'm fan horribles, pel que queda i per la calor, però aconsegueixo tornar a agafar la tècnica d'enganyar el cervell, i posar metes molt parcials... Primer marco la meta del 25% (el marca la segona curva d'esquerres que no queden a la vista), un cop superat, marco el següent objectiu, el 50% que és aproximadament quan la carretera canvia de direcció i hi ha un petit tram a l'ombra, just abans de la font. Fins aquí pujo a un ritme molt constant del 8,5km/h i 70rpm (no és cap maravella, però vaig còmode)... no perdo massa de vista en Marc i en Victor i això ajuda, no obstant, no veig en Xavi per darrere...


A la font, en Marc i en Victor paren per carregar bidons i continuo tirant al meu ritme, arribant a Montserrat, després de l'interminable parking en 1h clavada de pujada. Trobo en Raúl que ja ha dinat :S i mentre arriba la resta, dino jo també... Al poc d'arribar en Marc i en Victor, veig que en Xavi ha trucat, el truco per veure que ha hagut de parar als pocs kilometres i que es retira (tornarà en FGC). La veritat és que té molt mèrit haver-ho intentat, perquè li sortirà una ruta de ben bé 70km i uns quasi 2000m+, per ser la primera bèstia, està molt bé! (apart respectarà el mite que cap aManija puja a Montserrat a la primera!).


Després de dinar i lliutar contra les ganes de baixar i agafar directament FGC de tornada també, decidim rependre la marxa, a les 15h direcció la serra de l'Obac. Baixem mitja carretera fins agafar la desviació que baixa per pista fins el peu de Montserrat, allà curt tram de carretera (on ens perdem una mica) fins arribar a La Farinera, on tornem a agafar les pistes i camins per anar xino-xano cap a les muntanyes de nou (si veieu les gràfiques que hi ha als links del peu, veureu que la calor més bestia la patim sempre pujant, :S).


Els camins inicials son prou còmodes, tot i que amb la calor, els kilometres que portem i després de dinar i descansar, no senten massa bé inicialment, no em trobo fi. Poc a poc, per això vaig agafant de nou el ritme i em sento cada cop millor (també cal dir que ens hem alimentat molt bé, a poques quantitats, però constantment).

A les afores de Rellinars el premi a la sortida, una font on ens refresquem i omplim d'aigua tot just quan ens estem quedant secs (en tota la jornada, vaig consumir fins 8l d'aigua). Sortint de Rellinars un troç força incomode per una pista on acaben de podar els arbres i hi ha força restes de fusta al terra, no obstant de seguida el deixem i continuem (mirant sempre l'altitud per veure que queda de pujada). Aquí trobo un aliat amb la meva cadena, és nova i durant el matí no he pogut forçar-la massa, el pinyó gran saltava, però ara ja està una mica més donada i puc tornar a fer "molinillo" de tant en quant! Al final la pujada és d'uns 20km, amb un pendent mig del 5%... és pesada però acabem fent-la, bastant cansats però sense grans agonies (millor del que esperava).


Un cop adalt, toca una trialera, majoritàriament ciclable, molt divertida i de baixada. La resta de la ruta ja és sempre de baixada i, un cop superada la trialera (3 o 4 km) ja és molt còmode, amb la única ansietat d'intentar arribar dins de l'hora prevista a Barcelona (20h).

El tram final consisteix en anar baixant primer fins Matadepera, i d'allà per pistes molt còmodes i maques fins els voltants de Sabadell, on anem a busar el riu Ripoll per anar seguint-lo fins a Montcada (aquí, treient forces no se sap ben bé d'on, imposem un ritme constant d'entre 25 i 28km/h i cadencia estable sobre els 80rpm... un extra de qualitat a l'entrenament!). Finalment, a les 20.30h arribem a Sta. Coloma, pels pèls no hem hagut de montar els frontals!

Foto final de família amb la satisfacció d'haver superat aquesta prova a aquestes alçades de temporada i, sobretot, amb la calor brutal que ens ha acompanyat (que estem a 9 d'Abril!).


PD: Molts ànims a en Xavi, que s'ha enfrontat a la primera sortida bèstia amb prou nota... ja veuràs com a la pròxima l'acabes!

Per més info, fotos i dades, dades, dades:

+ Fotos: https://picasaweb.google.com/marcnj/20110409BarcelonaMontserratObacBarcelonaBTT
+ GPS i dades (incloses les de la calor!): http://connect.garmin.com/activity/78258511

by Marc Nogué