Dissabte en Victor, en Xavi (que s'enfronta a la seva primera gran prova) i un servidor carreguem trastes als autocars de Probike per iniciar aquesta aventura. Amb les bicis molt ben protegides gràcies al material que ens subministra Probike (un 10 a l'organització en tots els sentits) comencem el nostre viatge, entre riures i "somnis de grandeza" pensant no en la bogeria que anem a fer, sinó en quines seran les següents :S
Un cop arribats a La Molina, comilona de campeones, preparació de bicis (Victor, sin comentarios XD) i bieffring de la ruta. Després a sopar, mentre pensem en quina roba ens posarem perquè sembla que farà força fred al sortir (5ºC) i hem de pujar les pistes fins dalt on n'hi farà més, tot i això sabem que després la temperatura pujarà ràpid a mesura que anem baixant i acabarem patint calor… Algunes revisions d'última hora a les màquines, brometes a l'habitació, suportar la tele que tan amablement en Xavi ens deixa posada (eh! con temporizador! XD) i a intentar dormir… resum, com sempre em passa, només aconsegueixo dormir una horeta.
A les 3.30h diana! trastets, roba, intentar esmorçar una mica i a per les màquines que fem tard! Baixem al parking, agafo la meva màquina, arrenco i… ups… que raro va això, se'm frena la roda… Dios! veig que li ha sortit al pneumàtic de darrera un munyon de la mida d'una pilota de golf! és tan gran que al roda toca el quadre… em posso nerviós, que faig ara? Baixem fins la sortida on ja estan cridant per sortir en 10 minuts, mig desesperat busco un mecànic i fem un all-in, punxem la roda amb la única eina que trobem, un "quita-grapas"… creuo els dits perquè el líquid ho selli bé i ja tinc la por al cos que no aguanti, però ja no hi ha volta enrera, ja fem la sortida… així que arriscarem, que sigui el que Deu vulgui!
La sortida és semi-controlada i va de La Molina a Masella per carretera, tot i això poc a poc el grup (de 400!) es va estirant. Evidentment en Victor ha pirat al seu ritme i en Xavi i jo sortim a conservar. L'espectacle de veure tanta llumeta a les 5.00AM del matí és increible! El primer tram el fem tranquils, fins arribar al parking de Masella, on aprofitant una parada per girar el roadbook comprovo que la roda sembla aguantar, bé! endavant! La part de La Masella és espectacular, pujar pistes d'esquí vermelles amb una BTT és tot un repte, però ho aconseguim i amb menys temps del que pensava, aconseguim arribar a la part de dalt de Masella, on les primeres llums del dia ens descobreixen unes vistes brutals de la Cerdanya. Sense perdre massa temps (fa molta rasca!) comencem a anar cap a la banda sud de la muntanya pujant un petit tram asfaltat fins que descobrim una imatge d'aquelles que se't queden gravades tota la vida, la vista de tot Catalunya sota una mar de núvols de la qual només sobresurten algunes muntanyes… brutal!
Aquí comença la baixada, primer per tram asfaltat, però després per uns camins completament trencats i amb trams perillosos, un total de 14km de baixada (1300m-) que a les 6.30-7.00 del matí poden ser matadors. A mitja baixada, el meu fre de darrere comença a fallar i fa que el quadre vibri (suposo que les pastilles i/o el disc estan contaminats i calents), així que vaig baixant més a poc a poc del normal per conservar material. Finalment arribem al Control 1, on agafem forces i sense perdre massa temps, arrenquem direcció La Pobla de Lillet on comença la segona gran pujada del dia per creuar la serra del Cadí per aquesta part.
Aquest tram es extremadament maco pel paissatge i per la vegetació, però poc a poc l'acumulació de fang cada cop més evident, va endurint la ja de per si dura pujada. En aquest punt (aprox. 40km) fallo de cap, em començo a rallar pensant lo poc que he entrenat i comento amb en Xavi que estic completament convençut que acabaré la prova però que no estic preparat per Pedals Non-Stop (el proper repte)… de fet, durant el dia vaig pensant convençut que renuncio a correr-la. Tornant a la cursa, mentre anem superant la pujada, els canvis comencen a fallar per acumulació de fang ("sort" que varem haver de creuar tres rius, amb aigua a nivell de genoll, on varem poguer "rentar" les bicis, sinò no arriben). Amb més pena que glòria arribem al segon control, on teòricament el més dur està superat.
El següent tram son 40km de falsos plans de baixada que ens haurien de servir per recuperar temps. Tot i això els primers 20 son per camins on el fang torna a ser el protagonista i la mitja de km/h no és gaire elevada (i on tornem a patir problemes amb els canvis i ara també amb el portamapes que ha sortit rana…:S). Superat el trangol, el primer tram tranquil de la cursa, quasi 20km per una carretera que baixa fins a Santa Maria de Merlès, on hi ha el control de dinar (tot i que arribarem a l'hora de fer el vermut XD). En el tram de carretera en Xavi s'escapa inicialment, però poc a poc vaig recuperant-li terreny fins tornar-nos a agrupar i tirar fort, superant alguns grups de ciclistes, fins el Control 3.
A Santa Maria, dinem fort i descansem una mica abans de sortir, just quan veiem… en Victor? Ha tingut problemes més greus que els nostres amb la mecànica i ha trencat canvi i cadena… el pitjor és que els mecànics no han pogut arreglar del tot els problemes del canvi i no pot continuar… una autèntica pena perquè estava rodant dins del grup dels 50 primers! Quin crack! Acabem de parlar amb ell i reprenem la marxa, que encara ens queden més de 100km fins Barcelona! El següent tram comença amb forta pujada per convertir-se amb un tram més o menys pla fins el següent control, als voltants d'Artès. Allà fortes pujades inicials per baixar després i creuar Artès per agafar el següent control, just abans d'entrar a la Serra de l'Òbac, en la seva cara nord. El creuar la serra de l'Òbac se'm fa molt i molt dificil i aquí en Xavi ha de tirar de mi, perquè pateixo de nous forts problemes amb el canvi (més i més fang de nou) i sobretot ni el cos ni el cap no acaben de funcionar bé, així que aquí he d'agrair sincerament a en Xavi que tirés i em fés seguir-lo (i és la seva primera carrera!). El creuament de la Serra de l'Òbac el fem força lent pel meu ritme, però el fem amb un grup nombrós de ciclistes que sembla que ens unificat i ens estem seguint "de facto". Finalment arribem a Sant Llorenç Savall, control 6 (el millor de tots amb diferència!) on reposem forces i comencem a veure el final de la prova més aprop… "només" estem a uns 50-60km de l'arribada però de desnivell no queda rés.
Amb els ànims més forts sortim de nou i aquí comença per mi el tram més divertit de tota la carrera, amb la idea de no parar (només per fitxar) al control 7 anem apretant el ritme per intentar entrar a la Plata (14h)… tot i que estem força fora de temps, ens dona per apretar per intentar-ho. Total, un grup de 2 ciclistes de Cerdanyola, un veterà (que guanyarà la seva categoria!), en Xavi i jo, imprimim un ritme frenètic, aprofitant que quasi tot és baixada. Aquí disfrutem com enanos i, si no fós per parar per girar roadbook, la baixada hagués estat per emmarcar.
De totes formes, quan ens adonem que ja no entrem en temps per la plata i ens hem de conformar amb el bronze (es compleixen les 14h exactes entre Sabadell i Cerdanyola), afluixem el ritme i ja disfrutem de l'objectiu que estem apunt d'aconseguir i de la companyia que hem fet, amb el grupet de 6-8 ciclistes que som ara. Finalment sobre les 14h 20m (classificats Xavi-219/Marc-220 de 353 finishers + 50 retirats) arribem al darrer control cronometrat de Cerdanyola. Abraçades i satisfació, però encara resten 15km per arribar a la meta final de La Mar Bella.
1 horeta més tard, sobre les 20.15h del vespre, després de baixar pel riu Besós amb vent en contra, arribem a La Mar Bella on ens reben entre aplaudiments de la gent que està allà i sobretot, per l'Anna que m'espera i en Victor, Marc i Eli que també hi són!
Satisfacció brutal per haver superat la prova, però encara amb la idea d'abandonar non-stop. Amb tot el grup reunit, un cop dutxats i netejades les bicis (que tot i els problemes, s'ha comportat com una campeona perquè ha aguantat prou bé el fang i sobretot, sobretot, el munyón de la roda de darrera), anem explicant batalletes i m'animen a no deixar estar non-stop…
El final de la història suposo que l'imagineu, sobretot els que hem coneixeu, al dia següent dia de reflexió fent una paella amb els amics a la platja… evidentment, gràcies als ànims de la meva impagable Anna, torno a agafar confiança i que dimonis, si hem de jugar, jugarem!
Next chapter: 25 de Juny, Pedals de Foc non-stop… Triador! Here we go!
PD: Algunes fotos i dades del Garmin:
https://picasaweb.google.com/marcnj/20110612Transcatalunya2011
http://connect.garmin.com/activity/92224158
PD2: Moltíssimes felicitats a en Xavi que, no només ha superat la seva primera gran prova en BTT, sinò que m'ha hagut de remolcar! gràcies nanu!
PD3: Victor, si no fuese por la mala suerte, estaría haciendote reverencias... vaya tiempazos que estabas marcando! la siguiente es nuestra!
by Marc Nogué
2 comentarios:
Brutal!! jejeje quina enveja ... i no em diguis res ... que ja se que tot es posar-s'hi ... però aquí està el merit.
Una abraçada!
Divendres, a veure si et lio :)
Publicar un comentario en la entrada