lunes, 18 de julio de 2011

Triatló de la Vila

Comença el dia i, tot i que tenia la bossa preparada del dia anterior, m’aixeco a les 5.20.

Com sempre un bon esmorzar: cereals, llet i galetes.

Agafo les coses, i vaig al metro. La ruta que he decidit és: metro fins a Marina i baixar pel carrer Marina fins a la Vila olímpica. El transbord Urquinaona queda completament descartat ja que és molt pesat i em trobaria a totes les persones que tornen de festa.

Baixo lleuger i a mida que m’atanso vaig veient més i més gent descarregant els cotxes, amb bosses grans i amb acompanyants. Passo a una persona que baixa, com jo, amb la bici i la bossa i veig que és una Btwin acabada de comprar. Al llarg del dia veuré a varies persones que s’han compra’t aquest model de bici per poder fer la prova.

Finalment arribo a la zona del guarda-roba i em preparo el que necessito i la resta ho vaig deixant dintre de la bossa. M’entres jo em preparo l’Speaker sembla haver pres cafè de més aquest matí i ens recorda que és una zona de oci i que nosaltres fem un sacrifici per estar allà. O alguna cosa per l’estil!

És dir això i apareix un grup de noies (Mexicanes diria jo) que m’entres em canvio em pregunten que estem fent allà i em donen conversa. Es troben visiblement begudes i em molesten, i jo, en la meva línia els contesto de manera molt seca.

Seguim! Deixo la motxilla i allà trobo a la gent del Trienjoy amb un amic d’un amic que pertany al grup. Comentem les sensacions i m’indica que ja està apuntat a la SailFish de Berga. Saludo al Toni Peris que suposo que farà un bon temps com és habitual en ell.

Entro i de seguida és veu un Box immens fet per a 2.000 persones. Vaig preparant les coses i m’he n’adono que és molt aviat. Encara són les 7.15 i surto en el segon grup!!!

L’Speaker anuncia que la meva sortida és a les 8.20 i que la Creu Roja està molt preocupada per la Mar de Fons. La veritat és que, davant la meva inexperiència en el Mar, m’estic començant a preocupar... ens indica que el traçat ha estat modificat. Tothom comenta la jugada i pel que entenc els canvis afecten al següent:

Es sortia de darrera de l’espigó i, desprès de rodejar-lo et dirigies nedant en diagonal a l’extrem oposat de la platja. Ara es surt des de la mateixa platja i és dibuixa un quadrat. Segons l’Speaker hem perdut uns 50 mtres tot i que no ho té clar; jo igual que molta altra gent pensem que hem perdut bastant més.

Finalment m dedico a gaudir de les vistes m’entres espero al Box i em dedico a memoritzar per on puc entrar i com localitzar ràpidament la bici. Estan molt però que molt juntes les unes de les altres i sé, per experiència, que la pots perdre amb facilitat. Una mirada més al port i vaig a la platja amb calma. Has de caminar fina a l’altre extrem ja que arribes per on entraràs al Box. A mida que m’aproximo veig als participant del primer torn com gairebé estan preparats i enfilant la sortida. Jo em dedico a estirar i fer unes braçades a l’aigua que està bastant freda a aquestes hores. De moment no plou i el dia és ideal ja que no fa calor!

Surten els del gorro vermell i vaig cap a la sortida. Estic a tercera fila i la gent està neguitosa, com és normal. Finalment és dóna la sortida i tot és torna confús, molt cops, poc espai... avancem molt lentament i sense marge de maniobra. M’està costant molt i no puc visionar cap carril per fer més de cinc braçades seguides. Combino crol i braça per veure alguna cosa i rebo cops a la cara que fan que les ulleres es moguin i entri una mica d’aigua, que era el que més volia evitar. Piquen els ulls però segueixo. Sense adonar-me arribem a la boia i el gir torna a ser un caos!

Desprès d’això aconsegueix separar-me i començo a nedar (ja era hora!!!) vaig bé i no entenc el tema de mar de fons ja que és pot avançar i el mar no em dóna la sensació que arrossegui especialment.

Finalment arribada i faig el camí corrent. La gent sembla anar més ofegada.

Arribo a la meva bici i fai el canvi el més ràpid que puc, com sempre. Les ulleres de sòl em juguem una mala passada i quan porto tres metres es suïciden i un dels vidres es surt. Para recull el vidre i el tornes a ficar... ufffffff... lest!

Corrent fins la línia de sortida i fico la cala esquerra, la dreta i arrenco m’entres veig que un noi davant meu a dos metres no aconsegueix aclarir-se i està fent esses m’entres intenta clavar la bota. Li faig un crit, ens toquem, gira bruscament, em demana perdó i sento com cau! Em giro i el veig al terra i jo amb cara de EPIC WIN! Mig Gel i a rodar!

Comença el tema i vaig fort. Molta gent a ritme “trote cochinero” i una part amb la MTB del Decathlon que van a pas de tortuga. Els km em passen volant i anar per un lateral de la Ronda amb tràfic tallat és un luxe. Passo a molta gent i ningú aconsegueix seguir-me; veig que vaig a 30’s i veig algun 40 al Cateye. Arribem a la zona del túnel i segueixo ràpid. Faig el gir , que és tancat, i veig a molta gent que té problemes per plegar-se. Petita pujada del túnel i un altre cop recta on segueixo adelantant gent; desviament a dreta per l’altra banda del lateral i girem de seguida per fer la segona volta. La tònica és la mateixa i hem sento molt bé, tot i que vaig al màxim. El pulsòmetre no funciona des de l’aigua i no agafa la senyal però segur que estic per sobre de 160.

Al final de la segona volta i, sortejant a molta gent, agafo roda de dos ciclistes que van a ritme molt alt i que em serveix per acabar l’últim km a tota pastilla!

Entro a boxes i faig canvi de sabatilles. Començo a bon ritme i PAM! Apareix el resol i la calor al meu cos. No porto més que un km i el ritme em baixa. Em costa molt arribar fins al final de la recta tot i que no perdo posicions. Passo la pujada del parc de la platja nudista de la Marbella i encaro recta pel gir. Passa una del meu gimnàs i em despisto una mica... concentració de nou, gir i, amb patiment, faig els últims dos km. La entrada es espectacular en quant a muntatge, molta gent i lo zona d’avituallament amb fruita i begudes. Em quedo recuperant líquid i estirant i veig altre cop a la del Gym mmmm.... En fi, torno a la zona de boxes, em canvio i tots esperem a l’últim participant. A tot això són les 10.05i arriba i la gent comença a cridar i aplaudir. La noia està avergonyida i al·lucinada. Allò sembla “Carros de Fuego” i quan surt del Box recuperem les bicis i tothom a casa.

Bon dia, bona cursa i una altra cosa feta!